a Ingrid Bergman

Un relat de: prudenci

Recollint fragments de llum dins la tisana,
amb la mirada térbola,
sento el piano que plora al meu costat
la més bella cançó.
I vé la teva imatge mítica
fins a aclucar-me els ulls,
fins a adormir-me el cor,
fins a besar-me.

Comentaris

  • La divina[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 14-01-2005 | Valoració: 10

    Els primers quatre versos són, al meu gust, d'alta altíssima qualitat literària. Els altres també, però el recollir retalls de llum i la cançó plorada pel piano m'han semblat dues idees precioses.
    Quan a l'estructura rítmica, passes de la llibertat inicial a una estructura més calculada als últims quatre versos, la qual cosa fa encara més curta la lectura i incita a rellegir-lo. M'ha agradat.
    A més m'ha semblat un bonic homenatge a un autèntic mite d'aquells que no moren mai.
    En una ocasió vaig publicar un llibre de poesia d'àmbit diguem-ne local. Una frase d'Ingrid Bergman introduïa el volum, però em vaig reservar la identitat de l'autora (només vaig dir "com deia una gran actriu sueca..." i ho vaig deixar aquí; així vaig aconseguir picar la curiositat a molts que després em van demanar qui era l'enigmàtica actriu). La frase, que fa dos o tres dies la vaig citar de nou en aquesta pàgina web (al relat Estic depre del Josep Clínez) deia "per a ser feliç només cal tenir bona salut i mala memòria". Tot i que es podria arrodonir, crec que té un sentit indiscutiblement especial.

    Bé, doncs res, que m'ha agradat molt i que Ingrid Bergman s'ho mereix.

    Salut

    Vicenç

  • Gran poema[Ofensiu]
    Linkinpark | 14-01-2005

    (encara q curt) per a una de les millors actrius q aquest món ha tingut! Molt bé!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: