a Ingrid Bergman

Els primers quatre versos són, al meu gust, d'alta altíssima qualitat literària. Els altres també, però el recollir retalls de llum i la cançó plorada pel piano m'han semblat dues idees precioses.
Quan a l'estructura rítmica, passes de la llibertat inicial a una estructura més calculada als últims quatre versos, la qual cosa fa encara més curta la lectura i incita a rellegir-lo. M'ha agradat.
A més m'ha semblat un bonic homenatge a un autèntic mite d'aquells que no moren mai.
En una ocasió vaig publicar un llibre de poesia d'àmbit diguem-ne local. Una frase d'Ingrid Bergman introduïa el volum, però em vaig reservar la identitat de l'autora (només vaig dir "com deia una gran actriu sueca..." i ho vaig deixar aquí; així vaig aconseguir picar la curiositat a molts que després em van demanar qui era l'enigmàtica actriu). La frase, que fa dos o tres dies la vaig citar de nou en aquesta pàgina web (al relat Estic depre del Josep Clínez) deia "per a ser feliç només cal tenir bona salut i mala memòria". Tot i que es podria arrodonir, crec que té un sentit indiscutiblement especial.

Bé, doncs res, que m'ha agradat molt i que Ingrid Bergman s'ho mereix.

Salut

Vicenç

(encara q curt) per a una de les millors actrius q aquest món ha tingut! Molt bé!