A Enrique, fores un gran amic

Llarg sobre el llit amb les mans creuades darrera el clatell deixo que la nit s'embolcalli amb el meu cos. Cloc els ulls mirant al sostre i els records se m'emporten amb tu.

Et recordo petit, amb els ulls enigmàtics de mirada riallera i amb un somriure penetrant i sincer, clar com la lluna quan il·lumina el més insignificant dels estels i la pell dorada com un camp de blat quan el sol li regala la seva escalfor.

M'endinso en els teus ulls com la fragància de les roses del jardí que un rajolí de vent em deixa sobre el coixí, i hi descobreixo un món de pau i harmonia que em suavitza els sentits.

Senzill com una dent de lleó que la brisa fa volar sobre els camps de cotó, la teva innocència em fa sentir enjogasat i em recorda els temps d'infant que al teu costat he tornat a disfrutar.

Et recordo inquiet, com els ocells que cada tarda s'esbalotaven i cantaven fent-me companyia desde les rames d'aquell pi que tantes converses nostres escoltava, i reposat com el mar que sota el blanc setí de la lluna en calma resta.

Et recordo somrient i cada cop que et recordo una llàgrima s'escapoleix dels meus ulls em creua el rostre i es fon amb els llençols; l'alegria i la tristesa topen i s'entrellacen en el meu cor, sento alegria d'haver-te conegut i només per això ja val la pena donar gràcies i alçar-se cada dia al matí, però al mateix temps el meu cor s'entristeix i plora perquè ets lluny d'aquí.

Sovint quan estic sol i la pluja comença a ometre els meus somnis em pregunto si estaré boig per la forma com m'he encarinyat de tu, però aleshores em dono compte que l'amistat que hem forjat és més que d'un amic, és gairebé d'un germà i alguna cosa en el fons em diu que perdurarà com els teus records dintre els meus sentiments que amb un llapis i un paper entre les meves llàgrimes es deixen diluir.