Ho sento

Un relat de: Palermo

Ho sento.
Sento alçar-me pel matí i el primer que fagi sigui pensar amb tu.
Sento intentar endevinar el teu perfum en cada alenada d'aire malgrat no siguis prop.
Sento cada cop que escolto sonar el telefon, desitjar que siguis tu qui estigui trucant.
Sento no poder evitar estar neguitós com un nen petit cada cop que sóc a punt de veure't.
Sento no poder evitar que se m'acceleri el cor quan els meus ull et veuen.
Sento desitjar escoltar la teva dolça veu parlant-me esbotzant un somriure amb els llavis.
Sento desitjar veure el teu somriure iluminan-te la cara.
Sento mirar-te constantment als ulls i quan ho faig desitjar perdre'm dintre seu.
Sento voler besar-te els llavis suaument mentre tanques els ulls,
Sento voler acariciar-te la carona amb la mà suaument i repassar els teus llavis amb els dits desdibuixant-se per ells.
Sento voler acaronar-te els cabells i jugar-hi entrellaçant-los amb els dits.
Sento voler ser l'aire que respires per poder ser dintre teu.
Sento desitjar les teves caricies i desfer-me amb elles.
Sento desitjar el tacte de la teva pell suau sobre la meva.
Sento acariciar-te el petit ventre amorosament sota la roba.
Sento estar bojament enamorat de tu i no poder dir-t'ho per tantes i tantes raons…
Sento no ser la persona afortunada a qui entregues tot el teu amor.
Sento haver de girar el cap cada cop que us veig agafats de la mà.
Sento no poder evitar mirar-vos amb recel cada cop que l'acaricies amorosament.
Sento que el cor se'm trenqui per dintre a cada petó que li dones.
Sento no poder dissimular el meu dolor dibuixant un estúpid somriure.
Sento ser tan imbècil d'estimar-te com mai he estimat ningú i no poder fer res per a evitar-ho.
Sento no poder fer entrar en raó el meu cor ferit.
Sento que siguis la part més important de les meves fantasies més eròtiques amb les que mor cada nit.
Sento el desitg de llevar-te la roba lentament mentre et beso tot el cos amb suavitat i fer-te l'amor amb tendresa fins a fer-te sentir el més gran dels plaers que has sentit mai.
Sento no poder evitar amagar el meu plor cada dia que m'acomiado de tu.
Sento sentir-me tant culpable d'estimar-te tant bojament.
Sento sentir ser la persona que més t'estima d'aquest món.
Sento voler compartir la meva felicitat amb tu constantment.
Sento desitjar fer-te sentir la persona més feliç d'aquest món.
Sento veure't feliç i desitjar que ho siguis per sempre al meu costat.
Sento voler desperta-me cada dia pel matí abraçat a tu.
Sento imaginar-me la vida visquent-la junts.
Sento voler estar sol amb tu encara que sigui en silenci.
Sento tenir la necessitat de saber de tu i que tu sapigues de mi.
Sento imaginar-me com serà el primer petó que em donaràs.
Sento no poder culpar-te de la meva bogeria.
Sento no poder dir-te que aquest amor que sento per tu m'està matant per dintre cada dia que passa molt lentament.
Sento dormir-me plorant cada nit perquè no ets al meu costat.
Sento ser incapaç de trobar-te cap defecte.
Sento que se m'escapi un somriure cada cop que algú em pregunta per tu.
Sento que el cor em pegui un salt cada cop que algú pronuncia el teu nom.
Sento desitjar robar-te el cor.
Sento demanar-li a les estrelles cada nit que m'estimis de la mateixa manera que jo t'estimo a tu.
Sento voler passar la resta de la meva vida al teu costat.
Sento no poder-te llevar dels meus pensaments.
Sento imaginar-me que estaràs fent a cada instant.
Sento desviure'm per tu oblidant-me de la meva propia existència.
Sento mol si algun cop no t'aconsegueixo fer del tot feliç.
Sento mirar-te amb desitg cada cop que els meus tristos ulls et veuen.
Sento desitjar a cada segon que succeeixi un miracle per a que arribi el dia que t'enamoris de mi.
Sento estar tant enamorat de tu, tant que m'es absolutament impossible fixar-me amb algú altre i sentir tot el que sento per tu amb una altra persona.
Sento haver-te donat el meu cor sense que tu ho sapigueres ni m'ho demanares.
Sento que siguis qui apareix continuament en els meus somnis cada nit.
I sento tant que tu no sentis el mateix per mi, que em sento la persona més desgraciada d'aquest món, encara que sóc tant sumament imbècil que dissimulo tot aquest dolor que m'està matant tant lenta i durament darrera el somriure d'un trist pallasso per a evitar preocupar-te o fer-te sentir malament, per tot el que sento per tu, ja que no tens la culpa que s'hagi enamorat de tu una persona que mai hauries imaginat i que et desitjara tant algú per qui mai podries arribar a sentir el mateix que sent per tu.
Ho sento.

Comentaris

  • Brutal![Ofensiu]
    Momó | 25-05-2010 | Valoració: 10

    Segur que si li ensenyessis això s'enamoraria de tú :D Però igualment, tot el que sents seria genial que durés tota la vida si ella et fos corresposa. Perquè són coses que se senten al principi d'un enamorament i si aquella persona et comença a fallar... se'n và.
    Brutal! M'ha agradat molt i m'hagués agradat ser aquella noia per un moment.

  • Sento...[Ofensiu]
    natasha | 25-05-2010

    ... qe sentis tot això i no sigui correspost... perquè és preciós i quan es tracta de sentiments cala molt endins...
    M'ha agradat perquè em veig actualment amb molts d'aquests "ho sento"... però no et facis culpable,,,
    Una abraçada

  • buff...[Ofensiu]
    Xandra | 25-05-2010

    quantes emocions!
    senzillament m'ha encantat i m'ha posat la pell de gallina... m'he sentit totalment identificada.
    espero que algun dia reuneixi suficient valentia com per confesar-li tot aquest amor... tan bones intencions no podrien mai fer mal...

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 22-05-2010 | Valoració: 9

    un poema que desprèn gran dolor i desesperança... sento que hagis de suportar tanta pena.... Però encara que no sóc ningú per donar lliçons i no conec ben bé la situació a la qual et refereixes... jo ho sento però sí li diria: T'ESTIMO... i ja està no hi ha res dolent en dir el que sents... no tens res a perdre, ni de què avergonyir-te... doncs sembla que ja ho has perdut tot... o potser no?

    en fi rep una abraçada ben encaixada
    d'un nouvingut, com tu, a RC

    fins ben aviat
    joan

  • No tinc paraules... les has dit totes tu...[Ofensiu]
    sempreningú | 20-05-2010 | Valoració: 10

    IMPRESSIONAT... no tinc paraules! M'està passant exactament el mateix, és algo que se'm queda tan gran, tan insuportable. Se'm menja la vida i jo ja no sé que fer, uns dies que no vull viure però alhora el necessito en ells com el que més... No imagino un futur sense res de tot el que has dit, és absolutament extraordinàri. M'ha encantat el que has publicat, de debó, m'agradaria fer-to arribar d'una manera més propera, és el que necessitava sentir. Almenys ens queda la literatura.

    "Sento estar bojament enamorat de tu i no poder dir-t'ho per tantes i tantes raons…"


    Gràcies per deixar-me llegir-te

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: