Cercador
A coll i be
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
I sóc. I sóc així. Ni així, ni així, no sóc.
Per què?, no ho sé. I no els agrado.
El sóc del jo de mi, no l'he pas escollit
d'entre els milers dels jo de la botiga.
Me'l vaig trobar posat, pobret!,
i ell a mi, és clar!.
I ens vam mirar, ben fons, als ulls
i ens vàrem resignar. I anem a coll i be,
un damunt l'altre,
alternant.
Comentaris
-
Som[Ofensiu]Frida/Núria | 23-05-2007 | Valoració: 10
I millor ser com som, que poder triar sense conèixer. A coll i be també s'hi està bé. Encara que s'alterni.
Saps? Em vas semblar fantàstica, llàstima que va durar poc la nostra conversa. T'espero a la propera. Jo tinc molt mots guardats per l'ocasió.
Una abraçada