7171

Es deia Jack i era un paio lleig amb ganes. Baix, gras, calb i sense més amics que els coneguts dels bars que freqüentava. Treballava degollant porcs, una feina que al començament li havia semblat repugnant. Però en Jack no tenia més estudis que els bàsics, i la mateixa feina que li havia semblat repugnant i odiosa, li permetia ara pagar els vicis que més li agradaven: l'alcohol, les putes i la televisió per satèl·lit. Tot en aquest estricte ordre. Tot i que feia ja anys que havia adquirit com a seva la dita: A tot s'hi acostuma un, seguia pensant que arribaria el dia en el que algú - mascle o femella, ara ja tan se li en donava - voldria compartir la seva vida amb ell.
El pare d'en Jack havia estat alcohòlic. No un d'aquests que propinava unes pallisses de campionat a la seva dona o als seus fills, però si alcohòlic. L'hàbit d'empinar el colze el portà a la tomba. Havia mort evidentment, de cirrosi. La mare d'en Jack també era morta. Ella havia estat una dona tan sacrificada que fins i tot sacrificà la seva vida el dia següent que el seu marit morí, saltant del quart pis en el que vivien. Si no hagués estat així, hauria mort de càncer de pulmó. En Jack però, va fer valer l'assegurança que permeté enterrar-los sense gaire ornaments i es quedà sol. No tenia germans, cosins, tiets, ni parents propers. Els que li quedaven vivien a Madrid, indret amb costums i alimentació que no eren del gust d'en Jack. Però aquest home tampoc tenia amics d'aquells que et posen l'espatlla per a que hi recolzis el cap mentre plores, d'aquells que et permeten esplaiar-te fent veure que la mort dels teus pares havia estat un cop molt dur. En Jack no tenia ningú i de fet, li importava tres raves si els seus pares s'havien trobat al cel o al infern.

Feia ja tres anys d'aquest intent de drama i en Jack seguia aixecant-se com sempre; a les sis del matí. Prenia conyac amb un rajolí de cafè, s'enduia l'entrepà de mortadel·la que la nit anterior havia preparat, anava al poble del costat en el seu peugeot 206 vermell, fitxava, sortia per beure tres canyes amb l'entrepà, tornava a treballar, sortia a beure una ampolla de vi per acompanyar el dinar, tornava a treballar, passava pel bar i se'n tornava a casa a dutxar-se, per tornar després al bar que hi havia al final del seu carrer, on bevia fins que tancaven o fins que se li acabaven els diners dels que disposava. Aquesta era la vida d'en Jack.

No va haver-hi gaire canvis en la vida d'en Jack fins que morí als quaranta-un d'un càncer de fetge. En Jack era un home que preferia ferma i conscientment rebentar aviat, a haver de podrir-se lentament. Però un dia que aquest home ja havia tornat de treballar, s'havia dutxat, reposava el seu grotesc cul al tamboret del bar del barri i ja remullava els llavis a l'interior del tercer o quart got de tub amb Cuba libre, va alertar-lo el so de l'arribada d'un missatge al telèfon mòbil. Va agafar l'aparell imaginant-se un nou missatge de promoció de la companyia de telèfons, un d'aquells que no trigava gaire a esborrar. O potser -pensava- un missatge de l'únic individu que coneixia prou i que a vegades li havia enviat algun missatge; en "Brau Mató", un company de l'escorxador, el seu encarregat; el paio més espatllat i desagradable que havia conegut a banda de si mateix.
Però com sol passar, sempre hi ha un canvi en l'aparent vulgaritat d'una vida que valgui la pena destacar. Un incís en el guió que et crida més l'atenció que no l'avorrida història en si. I això fou el que passà, no era un missatge sortejant porshes, ni diners, ni recordant-li a en Jack quants punts tenia ara per canviar de mòbil ni, en Brau Mató enviant-li un missatge porc. El missatge deia així: Hola guapo! T he visto salir a trabajar por la mañana. Hace tiempo que suspiro por ti. Dime, tu suspiras por mi? (Para contestar envia MJE al 7171).
A en Jack li va semblar bé que algú es fixés en ell. En Jack era un borratxo, un fumador, un gandul, un putero, un jugador, un home... Absorbia tot defecte que un ésser humà fos capaç d'acumular, però també li agradava la gresca, triomfar i ser visible com qualsevol altre home que estigués seré i fos per tan boig. Feia ja una estona que donava voltes al tema de passar pel prostíbul abans d'anar a dormir. Però, si seguia el joc a aquesta desconeguda, o a aquest desconegut i, li sortia gratis el carquinyoli, molt millor per a ell. Va escriure: MJE, marcar el número 7171 i enviar-lo.
Automàticament i, abans que el telèfon es bloquegés com acostumava una vegada utilitzat, va arribar un segon missatge. Deia així: El usuario con número34517ABCD le ha enviado 3mensajes privados a su número de movil, si da su consentimiento para recibirlos envie MJE SI al 7171.
Ja que havia començat el joc, en Jack no pensava pas espifiar-la a la primera pregunta directa que li formulaven. Tres missatges? Vaja, semblava tenir una admiradora o un admirador secret... Va teclejar "Si" i va marcar el 7171.
Altra vegada, abans fins i tot de sortir de l'opció "missatges" del seu telèfon mòbil, arribà la primera resposta de les tres que esperava: El primer mensaje es: hola, seguro que sabes quien soy, necesito urgentemente hablar contigo en privado. Para recibir el siguiente envie MJE SI al 7171.
En Jack va pensar que potser li hauria enviat fa un temps i que seria tímid o tímida, i que ell era molt tafaner. Què seria el que voldria dir-li aquella criatura mascle o femella en privat? Va pitjar altra vegada MJE SI al 7171 mentre imaginava - a ser possible - el sexe femení rasurat de l'admirador o admiradora.
La segona resposta va ser, un cop més, immediata. Espero que no te haya molestado, no suelo hacer estas cosas, pero me he decidido y necesito hablar contigo. Para recibir ultimo envie MJE SI al 7171.
En Jack va mosquejar-se lleugerament i arrufar el nas. Ell era un home directe i sincer. Sabia que sovint, dir el que portes a dins no agradava a massa gent, però se sabia sincer per bé o per mal. L'admirador o admiradora en canvi, semblava dels que gaudeixen marejant la perdiu, dels que llencen guatlles a tort i a dret o dels que han passat la balda a la porta de la seva habitació, l'han folrat de plom i romanen sota el llit per por a un atac nuclear. Eren temps de crisi, i els pocs diners que li quedaven a en Jack a finals de mes preferia dedicar-los als vicis que tot i cars, no li havien fallat mai.
Però va accedir a donar-li una darrera oportunitat, conèixer el contingut del tercer missatge i, va teclejar MJE SI al 7171. Va esperar a que el tercer missatge arribés i, evidentment, va arribar de seguida. Aquest resava ara:Tercer sms : ) por favor, mira de entrar en el sistema y quedamos personalmente, es importante para mi, te estoy esperando! Para contactar envie CITA al 7171.

En Jack sabia ja que era un imbècil. Que ell era un imbècil rematat, que els que l'envoltaven eren imbècils i que el món era una perfecta imbecil·litat creada per gent que es creia molt viva i que volia enganyar els pobres imbècils com ell. Però fou aleshores quan començà a sentir-se imbècil de veritat, després d'enviar al 7171 la paraula CITA i arribà aquesta resposta: Perdona no se quien eres, me acabas de enviar un sms a mi movil sin nada escrito. Me podrias decir quien eres? D donde eres? (env?a: CITA(espacio) TU SMS al 7171).

Tot havia cobrat un sentit. Fins i tot per a ell. I quan tot cobrava un sentit el millor era diluir-se amb el líquid graduat al fons del got i oblidar-se'n. Va demanar-ne una més al barman, va beure-la amb ànsia, regalimant-li part d'aquesta damunt la caçadora de pell i sortí per dirigir-se a la casa de barrets. I no per sentir-se estimat, no perquè ho necessités especialment i no perquè allà hagués fet bones amistats, sinó per rebre ALGUNA COSA REAL a canvi dels seus diners. Dels diners que guanyava per degollar porcs. El que rebria de la puta seria mentida és clar, una mentida camuflada de dolç que t'acaba empalagant conforme en vas menjant, una mentida que molts consideren tan pecat com tocar-se les parts viciosament. Però el que allà compraria seria una mentida palpable a fi de comptes, i no falses esperances creades per un ordinador, ni l'utòpica probabilitat de que algú es fixés en ell, un fracassat, un perdedor, un home corrent i crèdul. Un pobre imbècil vaja. No tornaria a caure en el 7171.