26 de desembre

"...
Quin Déu pot voler el sofrir?
Quin Déu pot fer rei el patir?
Qui pot i vol fer la terra enmudir?
Qui vol creure en un Déu sens destí?
..."

Ja feia dies que havia llegit el teu poema en homenatge a tantes víctimes, i l'he anat rellegint perquè cada paraula que has escrit és un plor a la impotència, a la desesperació, al mal que ens pot arribar a fer la natura, tot i agradar-nos tant, oi? Pot ser la principal font de vida i un dels elements més bonics amb els quals podem inspirar les nostres lletres, però quan li sembla, ens engoleix sense pietat, desfà tot rastre de vida, es converteix en la mort més incompresa de totes...

I avui, per a mi, ha adquirit una especial rellevància el teu poema.... perquè és trista la mort que, mesquinament ,ens pot donar la natura... però penso, no és encara més trista, més mesquina, la mort que provoca l'ésser humà, que sense cap pietat, sense cap ideologia digna, ni cap raó, és capaç de fer tant de mal a la seva pròpia espècie?

Avui la víctima és Londres, i a mi se m'ha trencat el cor, de ràbia, d'impotència, de por.

Gràcies, Grünewald, pel teu poema. I per tots els sentiments que li has sabut transmetre. Perquè hi ha tragèdies que no es poden evitar, la natura, encara que no ens agradi, sempre mana. Però d'altres tràgedies, d'altres barbaritats, sí que es podrien evitar, si tots fossim capaços de sentir la mateixa tendresa que tu has sentit per escriure aquestes paraules.

Una abraçada ben forta, i moltes felicitats per aquest homenatge a tanta gent innocent...