Cercador


Llista categories

15 raons per estimar-te

Un relat de: jOaneTa

1- T'estim per ser algu especial i meravellos.
2- T'estim per no abandonar-me en cap moment.
3- T'estim per no jutjar-me per l'aspecte esterior sino per el meu interior
4- T'estim per sabre callar i escoltar quan ningú es capaç de fer-ho
5- T'estim per no guardar-me rencor per errors passats
6- T'estim per donar-me força i ganes de tirar endavant
7- T'estim per ser com ets: unica i excepcional
8- T'estim per aconsseguir que entengues que sa meva padrina m'estimava
9- T'estim per no tenir mai una paraula agre cap a jo
10- T'estim per recordar-me que jo tambe soc important
11- T'estim per ser capaç de fer-me riure quan no atur de plorar
12- T'estim per entendre els meus defectes i aprendre a aceptar-los
13- T'estim per ser algu capaç de lluitar quan no té forçes
14- T'estim per la teva valentia i el teu meravellos caracter
15- T'estim per aquest any al meu costat on m'has ensenyat que el que conta no és la primera impresió.

Per tot això i molt més, gràcies per existir!
* * *

A la meva amiga Laura (S)

Comentaris

Afegir comentari
  • ...[Ofensiu]
    indefinida | 17-12-2006 | Valoració: 10

    Molt sincer, la veritat és que l'amistat és del més important que hi ha al món.

  • Molt bonic!!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 22-11-2006 | Valoració: 10

    I una amiga teva et dóna tot això?? Quina "potra"!!!

    Doncs res, a disfrutar-ho!!!

    M'han agradat molt els punts, tot el món hauria d'aspirar a aquest "estatut"!!! Salut i endavant!!!

l´Autor

Foto de perfil de jOaneTa

jOaneTa

88 Relats

217 Comentaris

117247 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc una noia mallorquina que lluita per aconseguir els seus somnis.

Treballo per tenir diners.
Estudio per tenir un futur.
Lluito per no perdre les forces.


Hi ha cops en que els diners no em basten pel que vull i veig com el meu somni s'ha de veure aplaçat... a cops un any, altres dos... la qüestió és que potser de tant d'esperar el somni es faci miques.

Hi ha cops en que estudiar es converteix en una tortura. Sé que puc tenir les notes que vulgui si m'hi poso de veritat, però què passa si no em ve de gust cercar-me un futur?

Hi ha cops en que per molt que lluiti les forces no em basten. Són aquests moments en que acudeixo a un bolígraf i un paper per deixar anar els dits i entendre el que sento llegint les meves paraules.

Sóc rara.
Sóc diferent.
No sóc perfecte.
No sóc com la gent.



--------------------------------

Fa temps que no escric ja que les paraules no em surten, sembla que amb el temps els sentiments s'hagin quedat petrificats i agafats als versos que abans creaven...
Vull tornar a escriure i sé que per fer-ho em cal llegir i familiaritzar-me de nou amb la pàgina, penso que només als grans poemes i relats i puc trobar l'espurna que em faci agafar de nou bolígraf i paper per escriure i escriure.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >