Voyeur

La Sirta es va desenfocar i es va reenfocar passats uns segons.

-No m'agrada, això! - va rebufar enfora.

Ara que havia oblidat qüestions filosòfiques recurrents, tampoc li quadrava la cosa més quotidiana. Què en faria d'ella mateixa, si pensava tota l'estona, i la gent del seu voltant no ho feia pas?

Es va ajustar els pantalons blau marí de xandall i va mirar el rellotge. Encara un minut! Tenia el cap ple de nois i de fantasies de seducció que la mantenien il·lusionada, la feina li anava bé, i fins i tot la seva actual relació de parella semblava haver rebifat en els darrers mesos. Enyorava però tardes de cafè amb gent, trobades a cases pròpies i alienes amb projectes plens de fulls sota llumetes d'escriptori (sempre íntimes i misterioses), viatges on l'única que es duia a sobre era a ella, la Sirta, tal i com era!

Va veure el mar i els blocs. Va veure el verd dels arbres.

Concentrada en ella, barrinava sobre aquell lèxic que usava una coneguda seva i que sovint la desconcertava, veia aquell noi que es disputaven entre somriures nerviosos a la feina, sentia el seu xicot actual parlar i explicar-li fets del dia a dia amb sarcasme. S'irrità en trobar-se la seva família enmig.

-Fora, ara no!

Van marxar i ella va seguir endavant. El teló era a baix i fosc i en entreobrir-lo veia escenes de la seva infància combinades amb vivències del darrer mes, si fa no fa. I aquella amiga, o coneguda d'una amiga, amb qui li agradaria veure's més que un cop cada 4 mesos? Si la trucava resultaria una mica pesat haver d'aguantar una conversa telefònica -freda i formal- de dos quarts d'hora com a preu per a fer un cafè -càlid i petitó- així que ja veuriem... Va veure la seva cosina (la més gran de les joves) conduint i un rampell de ràbia li va pujar columna amunt fins sortir per la boca:

-Filla...De puta!

Ara desafiava amb la mirada, poca broma, compte! "Sóc la Sirta", es deia, " i em vull tornar a sentir la Sirta en plenes facultats".

En aquests mateixos instants, un cop a la clariana que hi ha prop de la part més alta del parc, la Sirta s'agafa a la barana de fusta (l'han canviada juraria, abans no era així) amb les dues mans i estira bessons. Després quàdriceps. Sua. Mira Barcelona enllà amb els ulls atxinats pel sol. Com es dirà...?