Els immortals (Aquarel·la en negre i blau)

Un relat de: Xitus

Avui m'he comprat l'uniforme de l'Inter de Milà, complet! Samarreta, pantalons i també les mitgetes. He sortit del provador amb tot posat i hem anat amb la mare i la Tanit cap a la platja. La Tanit i la mare somreien, es veu que ara es porten bé. I jo també somreia, xutava la pilota i sentia el "piooong" de quan una pilota és de plàstic i està buida per dins, veia com el vent la movia dreta i esquerra i pensava que era jo, el número 9 de l'Inter, Jurgen Klinsmann qui li donava uns efectes que no es podria parar ni en Benji Price o com s'escrigui.

Buf, m'ha costat decidir, perquè hi havia tantes samarretes! M'agrada el negre i el blau junts, quan faig quadrícules sempre les faig negres i blaves. Els retoladors negres es gasten de seguida, no hi ha dret! I el nom...Sonava bé. Tots sonaven bé! Mathäus, Van Basten, Gullit, Rikjaard, Koeman, Papin, fins i tot Smeichel, que és porter.

És abril i bufa el vent, i la platja quasi bé estava deserta, hi havia nòvios que s'abraçaven, i algun home que pescava. Hem estat sota les barques, allà sota la Gavina. I sentiem el tren com passava! Primer el pas a nivell, i al cap de poc al tren, però a vegades semblava que s'equivocaven perquè sonava la sirena i trigava molt en passar el tren.

Quan hem tornat cap a casa volia jugar al minigolf però la mare deia que ja era tard i m'ha sapigut greu perquè volia ensenyar-li a tothom que el Klinsmann també sap jugar al minigolf.

Saps el Iogui? Hi havia molta gent, i estaven menjant aquells plats combinats que tenen dibuixats a fora, quan hi anem jo em menjaré el número 3, el que té ouferratfrankfurtbeiconipatatesfregides.

Bé papa, diu la mare que pengi que val molts diners trucar des d'una cabina. Quan vindràs? Estem aquí, a la plaça Catalunya, a prop de l'Sport 333!

Ara anem a casa i acabaré de llegir el zipi zape que m'ha comprat la mare a l'estació. Adéu papa, et passo amb la mama.

D'aquí tretze anys escriuré entre llàgrimes alguna cosa que recordi que un mes d'abril de 1993 vam ser immortals.

Comentaris

  • tu em caus[Ofensiu]
    joker_jeje | 29-12-2006 | Valoració: 2

    be

  • Xitus[Ofensiu]
    gypsy | 14-09-2006 | Valoració: 10


    un relat molt tendre que em retorna a les infanteses dels nens que van ser infants quan jo també ho era.
    Bonica història amb una tristesa suau i serena confengint tot el relat.

    M'ha encantat!

    PD: Sort de tu, al trobar-te el 11 a la parada de RC,
    em vaig sentir molt acompanyada i em vas fer riure, ets encantador.


    Un petó ben fort!

    smuakiss.

    gypsy

  • | 09-07-2006 | Valoració: 10


    Un relat molt nostàlgic. Tot i que les situacions que descrius són perfectament quotidianes, el toc que dones al final, amb el pare i l'últim paràgraf, li dona aquest punt d'enyorança.
    Un altre detall que m'ha atret és el fet que el relat en si sigui al final una conversa telefònica, on sembla que el protagonista està ansiós per parlar i desfogar-se, de manera que es passa tot el relat explicant el que ha fet sense donar oportunitat al pare per intervenir.
    A més, la imitació que fas de la manera d'escriure o de parlar d'un nen jove resulta molt encertada; com si estés escrit per un nen, però per un nen que ja sap escriure força bé.

    Bé doncs, això és tot. Una abraçada i sort!

    Dan

  • Addison | 09-07-2006 | Valoració: 10

    M'agrada com passa d'un detall a l'altre, de la mateixa forma que venen els records. M'ha agradat especialment el so dels trens, és algo que recordo també a la meva infancia quan estiuejava a Torredembarra i anava amb la meva mare a veure passar els trens després de sopar.

  • fosca | 05-07-2006 | Valoració: 10

    em va agradar moltíssim aquest relat quan el vaig llegir per primer cop i ara que l'he tornat a llegir encara m'ha agradat més i més.

    Enhorabona Aleixet!!

    Molts besets

    Anna

  • retrat[Ofensiu]
    qwark | 02-07-2006

    El retrat de la situació és maco, amb riquesa de sensacions, detalls, amb una senzillesa plàcida que sobrevola l'atmosfera narrativa. M'ha semblat però que faltava alguna cosa, que deixaves d'escriure la part important de la història, la que explica les llàgrimes i la immortalitat esmentada.

Valoració mitja: 8.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: