Els immortals 2 (Mescla de sabors)

Un relat de: Xitus

-Que no us havieu de veure?

El tresor era dins el cofre, però el cadenat no cedia fàcilment en aquell moment i feia cosa obrir-lo. Només quedava una memòria distanciada de dues, tres jornades de gran força personal, on els esperits es relaxaren i la il·lusió tornà a renéixer i créixer.

La realitat, però posa frens. La gent, la societat, les mal enteses "formes" i la comoditat, la por, el tancament, l'edat...

Tres pintes foren l'ideal: una de cervesa fosca i punt amarg, l'altra de cervesa roja, la tercera i mai menys important una clara.

Comentaris

  • poema[Ofensiu]
    gypsy | 04-10-2006 | Valoració: 10

    que retrata amb precisió un instant, un estat d'ànim, un plaer darrer. Les tres cerveses, magnífic final per aquesta poesia renovada.

    T'estimo, Xitus!

    Tot anirà bé, ho veig a la meva bola de vidre de gitaneta.

    gypsy

  • fosca | 23-07-2006

    T'enyoro.

  • rectificació[Ofensiu]
    Xitus | 10-07-2006

    La realitat, però, posa frens.
    Xitus.