Cercador
La voluntat de l'Aire
Un relat de: XitusL'Aire és una noia reservada, i que més o menys sap què fa. Ara mateix no entén de què parlen, ells, però es refugia en el seu món -un ritual ja habitual- fins que l'interromprà en Xavier amb una pregunta sobtada i ella dirà: "què?". Ell li repetirà i ella afirmarà tota amable, acompanyant-ho amb un somriure ja de sèrie.
És més seriosa que la majoria de noies de la seva edat, i ho duu d'una forma prou modesta. Per aquest motiu, en Ferran no suporta veure-la a vegades aprovant conductes clarament simiesques, inferiors, involucionants, populistes! A en Ferran, l'Aire l'atreu d'alguna forma. Li agrada parlar-hi, intel·lectualitzar-hi, sentir-se ben madur i superior als demés. El seu instint seductor el porta ràpidament a extendre les branques vanitoses (ben buides i corcades per dins).
Hi parlarà cada cop més, i els cops que no, pensarà que ella està desitjosa de fer-ho. El fruit a punt de caure.
L'Aire, altra vegada, no entén de què parlen, i es refugia en el seu món: la Blanca.
Comentaris
-
Mmm...[Ofensiu]Puça | 21-05-2006 | Valoració: 10
un final potent. Un relat... potser un reflex del que veus des de la pissarra? només imaginació? Anyway, great.
Ein grosse Kuss de puça ( a mi també m'agraden els idiomes...) -
Aconseguit final[Ofensiu]filladelvent | 03-05-2006
i molt semblant al següent relat, almenys referent en temàtica. M'agrada el teu estil crec que ja t'ho havia dit.
Continuo llegint,
-Filladelvent-
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Ciutat de carrers taronges al desembre
- Amor fervent.
- Com un conte
- Els immortals 3 (La mudança).
- L'instant
- Vull que em corregeixis
- Els immortals 2 (Mescla de sabors)
- Els immortals (Aquarel·la en negre i blau)
- Què volem ser?
- Fora de joc
- Diuen que... (protesta número u)
- Dolços setze
- "Striptease"
- Un moment (Títol esgotat)
- La voluntat de l'Aire