Amor fervent.

Un relat de: Xitus

Varem gosar-nos conèixer
des de la nostra innocència
ignorant la indecència
per a la naturalesa del créixer.

En dies intensos,
d'amor incipient i altruista,
no en teniem cap pista:
tu i jo ens erem propensos.

Encegats per mil boirines,
ignoravem el doble tall;
paraules, noses i escampalls
obrien fines ferides.

En mirar el present,
sento coïssors i punxades,
visc dolors i fiblades...

Provenen de temps roents,

i la seva innocència,
cap desig d'indecència,
tan sols d'amor fervent.

Comentaris

  • gypsy | 03-10-2007 | Valoració: 10

    un bell poema d'amor, de nostàlgia, potser de quelcom passat.
    Tot el que en ha succeït ens ha construït de la manera que som. Així que, tot suma, fins i tot les bones històries, encara que tinguin data de caducitat.

    I sempre resten records que es poden convertir en poema, que no és poc.

    Molts petonarros!, aviam si tornes més sovint...

    gypsy

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: