Què volem ser?

Un relat de: Xitus

Ara quan estàs confusa i jo també ho estic sembla com si la ronya tapés un vidre net i transparent i s'hi hagués assecat a sobre, d'aquella que no treus ni amb un còctel de productes.

Però si mai pots, jo també hi era, i ho recordo. El cuc a l'estómac per cada segon, les sortides desinteressades, la complicitat, les mirades dins la jungla, la clandestinitat, anar al cine per a conèixer-nos millor (de què va Michael Collins?), les ganes que hi posàvem cada un de nosaltres...

D'altra banda, unes ganes altruistes, totalment, que van ser aprofitades per les urpes de qui està amargat i necessita fer fracassar els demés, que bonament es deixen, més que res perquè no se n'assabenten.

És massa el sentiment bloquejat dins, és massa tot el que (no) ens hem deixat fer, hem estat manipulats, hem estat una presa de terra de frustracions alienes, i em pregunto: què sóm i què volem ser?

I em responc: sóm un vidre ple de ronya incrustada, sigui pel que sigui.

I em torno a preguntar, ara: què volem ser?

Comentaris

  • AiDuS | 01-04-2007 | Valoració: 10

    M'ha encantat!! =D

  • assaig de consciència[Ofensiu]
    Lèvingir | 01-04-2007

    135
    Lèvingir

  • la eterna pregunta[Ofensiu]
    gypsy | 22-10-2006 | Valoració: 10

    ho defineixes molt bé: la jungla humana.
    És difícil sobreviure i mantenir-se seré en aquest món de bogeria i hipocresía.
    Malgrat tot, cal no perdre la esperança en la gent de 25 anys, que al capdevall són els que heu de fer un món més avançat i acollidor.

    t'estimo, Aleixitus!
    t'enyoro molt. No saps quant!

    gypsy

  • Capità Borratxo | 18-08-2006

    Més que "què volem ser", jo crec que la pregunta adient aquí és "per què som el que som".
    Enhorabona pel relat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: