Viatge d'un musclo

Un relat de: marga

Soc una petita cosa en el inmens mon de l'aigua.
En mig de milers de germans vinc a la vida i per fer camí cerco la fortalesa d'una roca, d'una ostre la seva valva o d' una fimbrejant corda…., trobo la seguretat, m'hi agafo fortament, resto quiet per vida., obro els meus braços i prenc tranquil·lament i amb placidesa l'aliment.i vaig fent camí.
Em sento una joia i espero que la formosa sirena m'agafi per fer-se'n un penjoll.
Quelcom es mou.., la meva sirena està moguent el penjoll!, un instant només de felicitat.,tanco les valves,, sento calor, molta calor, em deixo anar, se m'obren les valves.
La sirena.. ha estat sols una il·lusió .

Comentaris

  • Vindras a refer la clàssica Vallbona-Nàlec-Vallbona ?[Ofensiu]

    Hola,

    En conec d'altres, de fet, alguns dels meus escrits son això, notes de viatge, com el del teu musclo, amb la diferència a favor del musclo, de que mai sabrem, si realment somn o no, els seus pensaments, els que tu li asignes.

    Els viatges a peu, son una vella tradició, no diria que catalana, perquè semblarà, que aiò del pa amb tomaquet és invent català, com la pesseta i tantes i tantes coses, oi ?

    Vindras ?

    mora.a@guimera.info

  • posats a fer...[Ofensiu]
    Shu Hua | 19-05-2005 | Valoració: 10

    he vist que només quedava un relat i com que són curtets...
    la vida del musclo és ben dura, ara que estava obert i calentó... apa, a l'olla! Serviria com a metàfora de les vides humanes. No hem de refiar-nos mai de l'escalforeta...
    Apa, misión cumplida, un petó
    Glòria

  • a vegades un moment d'ilusió val tota una vida de grisor[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 01-03-2005

    que feriem sense els moments d'ilusió ???