El despertar de la Bella Dorment

Un relat de: marga

A totes les belles dorments que suporten per diferents motius
el que mai no haurien de suportar ni patir.


Roser és una noia de divuit anys, d’una família acomodada que viu bé sense problemes ni inquietuds. Acabats els estudi de COU, va a la Universitat. Un dia, passejant amb unes companyes per la Rambla coneix en Ciscle, un bell xicot, alt, morè, d’ulls negres, simpàtic, dolç i amable. És fill únic d’una família benestant dedicada al comerç. Té, en el negoci dels pares, el treball assegurat i gaudeix de totes les comoditats.
Roser se n’enamora bojament, ell és el seu príncep blau. El festeig dura poc temps, estan enamorats i no tenen problemes econòmics. Els pares del noi els compren un pis al carrer de Ganduxer i la família d’ella els dóna diners per al parament de la llar. La Roser deixa els estudis universitaris i es casen a la primavera. Fan el viatge de noces als Estats Units, un circuit per les muntanyes rocoses. Tot va de meravella i la jove esposa se sent molt feliç.
De tornada, ja instal•lats a la nova llar, l’esposa es troba amb les dificultats pròpies d’una dona acabada de casar i inexperta. En Ciscle, primer, davant un plat mal cuinat, la mira malhumorat, més tard la mirada passa a un crit, després a una bufetada i més tard ja són cops. Roser, adormida d’enamorament, creu que ella és mereixedora d’aquest tracte i s’esforça a fer-ho cada dia millor. Però ara ja no és per culpa d’un plat mal cuinat és per qualsevol motiu que el seu príncep la colpeja.
La Roser continua adormida, i dins seu cada dia se sent més culpable. Perd l’autoestima, busca explicacions als fets i mira de no donar motius al marit però sempre falla alguna cosa que fa que el seu príncep la colpegi cada vegada més fort i per motius que ja no entén. Ell se’n penedeix, la recull de terra, la besa, la cura i li demana perdó, «no sabia què es feia, venia amb problemes de la feina i s’ha
posat nerviós... no tornarà a passar més». I ella el perdona una i altra vegada. La vida per la Bella Dorment és cada cop més difícil.
Un dia, els cops i els maltractaments del marit la fan ingressar en una clínica. És una bona amiga que amb un petó i amb paraules assenyades la desperta. Surt de la clínica i ja no perdona més el seu príncep. Fa el que ha de fer, denuncia les agressions a la policia, demana ajuda i no torna a casa. Se’n va a viure a una casa d’acollida, per sort no té fills i això li facilita la decisió. Per estadística, el més probable és que en Ciscle no canviï mai, però a la Roser segur que ja no li farà més mal.
Aquesta història té un final feliç. En Ciscle no és un assassí; entra en un programa de rehabilitació d’homes maltractadors, accepta la separació, i més tard, el divorci sense més problemes.
La Roser refà la seva vida i és mare de tres filles.


Comentaris

  • Gràcies pel comentari afalagós.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 05-09-2013 | Valoració: 10

    Hi ha molts escrits interessants a relats , els teus per exemple.