Només quatre ratlles

Un relat de: marga



Avui, passejant he passat per la petita i triangular placeta de prop del "cole" i en veure els tres arbres t'he recordat.
Arribada a casa, he tret, del calaix de la antiga calaixera de l'avia, la capsa de color de rosa on hi guardo els preuats i diversos records recollits al llarg de la vida. Hi ha una nota teva que diu "Així som els humans...com els arbres d'un jardinet de la Diagonal, un bell xiprer, una vella olivera i una tendra magnòlia, sols van fent el seu curs, sols com nosaltres que també anem fent . Any 1995.
Any 2008. El xiprer creix, bell i ufanós, amunt, amunt, victoriós com la mort.
L'olivera, enverinada pels fums dels cotxes que circulen sense parar pels tres carrers que l'envolten, viu d'esma, no pot trencar la fama d'arbre centenari i va donant cada any els seus petits fruits, l'oli dels quals potser seria tan danyí com el del "colza".
Ah!, i la nostre estimada magnòlia?, aquesta està trista i sofreix, se sent sola, enyorada del aire càlid i net de les grans avingudes de les ciutats Centreamericanes. No es veu bona la seva perspectiva de vida, ella que creia en l'amor i badava una nevada a cada primavera! , ara, ja no pot.
En l'únic banc del indret, avui hi havia un home que es cordava les sabatilles.
Sento nostàlgia de la nostre amistat, que sé, que encara perdura malgrat que un dia els vagons del nostre tren varen canviar de via allunyant-nos.
Faig memòria del que tu em deies " en un temps..., en una estació..., els nostres trens tornaran a trobar-se ". Aleshores, jo et parlaré del meus embullats sentiments amorosos, de les meves alegries, de les pors que em sacsegen i de que m'he fet vella sense adonar-me'n. I trobaré en tu l'amic que escolta, que em somriu i em dona amor regalat.
L'aigua del nostre Estany no s'acaba mai, uns brolladors profunds el nodreixen ; els records son la meva font d'estimació.
Adéu amic, fins a la propera parada.
Sita V.





Comentaris

  • està força bé[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-10-2009

    ens hauries de visitar més sovint, escrius amb força correcció, malgrat alguna errada de tecleig, segurament.
    No et facis de pregar.

    Ferran


    Ps
    el del Colom i el del pare també m'han agradat, el primer potser tel comentaré un altre dia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: