On he anat avui?

Un relat de: marga



Sí, ho sé, el bitllet del meu viatge ha sigut una injecció, i què? Rememoro el passeig amb llitera de rodes pels ascensors i corredors fins a arribar a la saleta on m’esperaven els doctors i les infermeres amb cares somrients.
Mentre l’anestesista em preparava, li he comentat que tinc por d’anar-me’n i no tornar. Tranquil•lament m’ha donat per contesta: «Cap problema per vostè, que de res no se n’assabentaria, els maldecaps serien per nosaltres, els anestesistes i el doctor», i ha afegit: «No tingui por, serà com si dormís». No m’ha pas convençut i no m’ha agradat gens ni mica. No, no i no. Jo quan dormo sé que estic dormint i em puc bellugar, somiar i despertar quan el cos en té prou o tan sols desvetllar-me pel dolç plor d’un infant.
L’anestesista m’ha informat: «Rosa, li entro l’anestèsia» i… me n’he anat. Però a on? Ara que he recuperat la consciència tinc un gran problema, esbrinar on he estat tota aquella estona de la meva vida que tinc en blanc. No trobo cap resposta. Em pregunto si el buit que he experimentat deu ser com la mort, només amb la petita diferència que d’allà no hi ha tornada. Doncs mira, si així és la mort, no és pas tan dolenta: no pateixes perquè no hi sents, no penses, no hi veus i no t’afligeix res. Només hi ha un detall que no m’agrada gens de la mort i és que els cucs se’t mengen o bé el foc fa crispetes del teu cos!
Ah, però jo confio en la meva ànima o energia. Em van fer estudiar que l’energia no es crea ni es destrueix, així confio que la meva ànima o energia fugirà a temps del meu cos inert tot fotent-se dels cucs i del foc, fent-los pam i pipa. D’aquesta manera restaré en el món al costat dels meus estimats per fer-los companyia i, si fa falta, els colpejaré l’espatlla per alertar-los d’un perill o d’una bonança.
Algunes creences també parlen de la reencarnació; si així és, de què serveix? No sé pas qui vaig ser abans de ser la Rosa. No, no, jo vull ser només energia. És cert que també em van fer estudiar que l’energia es transforma; doncs, bé, jo m’hi resistiré. I, si de cas, seré una flor de bonic color i d’una flaire exquisida. Si puc escollir, seré una rosa vermella d’aroma natural que un dia un noi tallarà per oferir-la a la seva enamorada. Moriré, sí, però per quin goig! I em tornaré a mudar, aquesta vegada en un clavell vermell a punt d’esclatar, i així eternament.
Anem altra volta a l’estona buida de la meva vida que l’ompliré amb la imaginació. Era que és una estora vaporosa, tova, blanca i il•luminada per un sol ardent per on, lleugera de cos, camina suaument la Rosa. Té per sostre el firmament i per companyia la mare que canta, el pare amb l’aixada recolzada a l’espatlla, l’avi xocolater amb dos grapats de xocolata calenta a les mans, la iaia Margarida amb la maleta preparada per anar de viatge, la tieta jardinera amb un pom de lliris blancs… També hi són, de temps més antics, altres avantpassats i com a bons catalans, una senyera els acompanya. Ho deixen tot i plegats ballen una sardana, El saltiró de la cardina, i la canten ensems. S’estimen i són feliços.
De sobte, s’obre una porta feixuga i obro els ulls. Oh, el que veig! Freds aparells metàl•lics, persones amb bata blanca i màscares, i m’adono que ja torno a ser aquí, en la veritat del meu moment, a lluitar per tot. Era millor el meu imaginari.


Barcelona, 6 de maig de 2015

Comentaris

  • ja veus[Ofensiu]
    transparent | 18-06-2017

    tu tampoc escrius gaire últimament. d'aquest en fa dos anys!!

    I com passa el temps! si fa no fa com en el teu relat, adormits i esperant trobar la família i els amics al teu voltant, en un món ideal on totes les coses són belles i agradoses. Si el teu canvi d'energia va per aquest camí, i a tots els altres ens toca el mateix destí. Jo també voldré anar amb el teu canvi energètic.

    Osti! m'estic estovant!!! ja faig comentaris i tot, i mira que no tinc costum de fer-ne a ningú. Més aviat sóc un corcó dels corcs!

    Bon estiu Marga!

  • Un altre món[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-06-2015 | Valoració: 10

    Realment, quan entres en anestèsia et trobes en un altre món, el món del parèntesi. És un forat en blanc de la nostra existència, però que pot donar molt bon resultat a l'hora d'escriure, d'imaginar què hi ha més enllà, darrera aquells rostres tapats amb mascaretes i bates blanques o verdes. La imaginació és la gran arma i tu l'has utilitzat amb creativitat i una imaginació ben florida. M'ha agradat molt llegir-te, llegir aquest relat i constatar el suc que se'n pot treure d'un còctel amb anestèsia. Una forta abraçada, Marga!

    Aleix

  • Por al quirofan[Ofensiu]
    Raül Gay Pau | 28-05-2015 | Valoració: 8

    Pense que la gent té eixa ngoaixe a l'anestesia. Estas en mans d'altres persones indefens. M'agrada

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-05-2015 | Valoració: 10

    Un bon relat
    Ens Llegim
    Montse

  • POBLET | 21-05-2015 | Valoració: 10

    pam i pipa als cucs i al foc... m'ha arribat a l'ànima. Que bo. Un relat deliciós. Jo he passat també aquest "temps mort" de l'anestèsia i en despertar vaig tenir la mateixa sensació que tu expliques tant bé en aquest entretingut i ben escrit relat. Felicitats.
    Ens veiem, Marga.
    Una abraçada
    JOSEP MARIA.

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: