VA DE CORONES

Un relat de: rnbonet
Just en aquest moment estem passejant pel terme el Rei del Perill i jo. Un senderoi entre tarongers voreja una mena de rierol amb senills i granotes. L’aigua, quieta, a esta hora tèbia del sol hivernal, reflecteix la part més alta del massís de Terrat, poble costaner del mateix nom situat al bell ‘país del pitufeig’ – altrament dit dels Patufets, en llenguatge autòcton-.(NOTA 1)
El Rei del Perill i jo som amics, com tots sabeu. I qui eres tu?, preguntareu, perquè al Rei del Perill ben segur que el coneixeu. Permeteu-me que us done pistes: sóc el rei del “Ta-taratà-tarà” tot seguit, i “aaaaaaaaahhh”’ de tant en tant i no deixe de moure’m. Que no ho endevineu? Us ho aclare de seguida. Jo sóc el Rei del Mambo!
Bo, al que anàvem. La coneixença ve de temps. D’una gira que vaig per Àfrica els anys seixanta-i –tants. Em salvà, el bo de Perill, d’una mort quasi segura; de les garres d’un lleó famolenc , però tan vell, que ja ni era rei de la selva ni res. Per a mi, el Rei del Perill fou com un Rei Mag. I és des d’aleshores que som amics i quasi companys, doncs anem junts a qualsevol estrena, siga teatre, recital, film, cançó o programa televisiu. Així és com hem conegut tots dos, pam a pam, rei a rei: “El rei Lleó”, “El rei Lear”, “El rei Kapdikà i la princesa dels elefants”, “ El discurs del rei”, Els cavallers del rei Artús, “Rei de Reis “, “El rei que rabià”, “La presó del rei de França”, “King Creole”, “Tarsan, ... “ Per posar uns exemples. (NOTA 2)
Ara, mentre caminem, anem xerrant de com amanir de manera ortodoxa l’obra de teatre de capa i espasa que estem escrivint a quatre mans entorn una baralla entre els quatre mosqueters – a saber: Athos, Porthos, Aramis i d’Artagnan- , i els quatre reis (de la baralla de cartes), cadascú amb la seua ‘dignitat’ –a saber: oros,copes,bastons i espases-. Perquè el ‘de copes’ el tenim solucionat pensant en l’aficció d’Athos al garrafó i veient que els altres tres no li feien mai un lleig al beure a qualsevol tarverna. Els motius i les escenes amb el d’espases i el de bastons, no cal explicar-los. Elemental. Però, i amb el d’oros, què fèiem? De sobte, alguna cosa brilla al líquid element vora la senda, allà on el pa de granota no cobreix tota la superfície... Una dona d’aigua!, fa el Rei del Perill, sempre pensant en femelles. I no, li dic categòricament. No ixen per la vesprada; sols les nits de lluna nova. Aleshores?, pregunta amb veu feble. Un fragment de vidre, faig, posant la mà i treient-lo. Inspirat, trobe el quid de la qüestió que buscàvem: brillant...oros...monedes...or! Ja sabem com aprofitar el rei d’oros!
Sóc únic. I és que sempre m’ho ha dit ma mare: Rei, rei meu! Ets el rei de la casa! Sí, sóc fill únic. “Povil”, diuen en aquesta comarca d'aquest país de Patufets. (NOTA 3)

++++++++++++++++++

*NOTA 1. Pels amants del GPS i per si voleu venir, Terrat es troba a les coordenades següents:
39º 00’ 02’’ N
0º 15’ 08’’ O
*NOTA 2.- L’amistat entre el Rei del Perill i jo –Rei del Mambo- és real.
*NOTA 3. Tant el país, com el paisatge i les descripcions són imaginàries (encara que a algú li ‘sonen’). Qualsevol coincidència amb la realitat és pur atzar.

Respon a aquesta intervenció

Comentaris

  • Visca l'enginy,[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-05-2016

    el bon humor i els relats ben escrits.

    Una abraçada, Ramón.

  • Relat brillant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-05-2016 | Valoració: 10

    Redéu, d'on treus aquesta creativitat tan fecunda! Suposo que del rei del mambo. El risc el sento present llegint el relat i penso si no és un gran risc mantenir una monarquia com la nostra, ens agradi o no. Felicitats per la imaginació, la realitat, el perill i el mambo! Una abraçada.

    Aleix

  • GRATA SORPRESA![Ofensiu]
    jomagi | 29-04-2016 | Valoració: 10

    Collo..s!... M'agradat molt. Et llegiré.
    Una abracada.

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 29-04-2016 | Valoració: 10

    Ostres que bo

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

355754 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!