Una versió d'Ovidi, amb permís (no de l'autor, és clar)

Uns versos atractius,excel·lents en la forma, interessants pel que fa al missatge, suggerents.
Allò que ens és permès no il·lusiona,
i en canvi el que és il·lícit bé ens abrusa.

Puc coincidir amb tu en què has estat agosarat, però de cap manera en què has profanat Ovidi.
T'agraeixo la recuperació del clàssic, la revisió del text i la feina, que ha donat un fruit tan saborós. Enhorabona!

T'envio, també, una abraçada,
Unaquimera

Uff!
Agosarat sí que ho ets! Em sembla una correctíssima versió, el valor de la qual és precisament la translació del poema ovidià als teus decasíl·labs que, ja ho han dit, li dóna una majestuositat considerable.
Sé que tens altres versions perquè les vaig veure a un dels teus blocs (el que anomenaves "Efectes secundaris", crec recordar, i que encara no sé per quin motiu vas deixar, perquè era genial). Et demano que ens en facis arribar alguna mostra més, sobre tot de les de Càtul.
Sobre el fragment que aquí ens proposes, què dir-ne? que de tant en tant, enmig de tanta mediocritat com hi ha en el panorama literari del país, valdria la pena retrobar els clàssics
Salut i molta lletra,

Hipo

Tampoc jo podria argumentar la procedència de la teva versió d'un fragment dels Amors d'Ovidi, per desconeixença. Però sí que puc dir que l'adaptació en forma de decasíl·labos li confereixen, a aquest text, un to de gran noblesa, una presència solemne. Crec que es tracta d'un treball en la línia de les grans versions al català en què els nostres poetes han excel·lit. La traducció de L'Odissea, feta per Carles Riba és un regal impagable que mai podrem agrair a bastament. En aquest cas concret, pens que Ovidi hauria d'estar ben satisfet que els seus versos ressonassin en la nostra llengua amb tanta dignitat.
Tot i que el que jo digui ni s'ha de prendre en consideració, per mi pots continuar la feina.

Amic Antoni!
Veig que de tant en tant tornes als teus benvolguts clàssics llatins, com ara l'Ovidi, que tan bé coneixes. A mi em passa (ja t'ho he dit alguna vegada) quelcom semblant a l'amic franz, que no els he freqüentat massa.
Llegint una versió com aquesta teua, donen ganes d'endinsar-se pels seus versos, de tan actuals com semblen. És una de les premises dels clàssics; que no passen de moda.
Seguiré llegint-te, amic i mestre...

Una abraçada

FRANCESC

... feliç casualitat que em brindes! Estic llegint aquests dies l'Exili d'Ovidi, d'Estellés, i veure aquesta excel·lent adapatció teva encar em fan venir més ganes de llegir-lo. Mancança que he de confessar, ja que poc he espigolat en ell, en Horaci, o Catul.
Sens dubte sàvies les paraules del poeta, aquesta ben curiosa defensa dels amors il·lícits i apassionats quant difícils i prohibits -les dues coses, sembla-. Fins al punt de la comèdia: demanda de jocs d'obstacles per així atiar el foc que es creu tebi.
En fi, moltes gràcies per la teva aportació. Si has de seguir per aquest camí, podrem gaudir dels poetes llatins excel·lentment actualitzats.
Una abraçada,
franz