Una versió d'Ovidi, amb permís (no de l'autor, és clar)

Un relat de: Antoni Casals i Pascual

Ovidi: Amors (XIX), fragment

Si no ho vols fer per tu, i ets ben estúpid,
pren-ne cura per mi, i així permet-me
que la desitgi més, la teva dona.
Allò que ens és permès no il.lusiona,
i en canvi el que és il.lícit bé ens abrusa.
És prou ferreny aquell que estima allò
que un altre té a bé deixar estimar.
Esperança i temor, a parts iguals,
han de tenir els amants, i que el desig
augmenti amb un ocasional rebuig.
Què en trec d'aquesta sort si mai no hi perdo?
No vull estimar res que abans no em dolgui.
Corinna el coneixia, el meu punt flac
i, astuta com cap altre, se'm rifava.
I adduint uns dolors que no tenia
m'obligava a marxar, malgrat els dubtes!
Quantes voltes, mentint, se'm presentava
culpable, i jo en sabia la innocència!
Després d'aquest turment i d'atiar
un foc que creia tebi, esdevenia
gentil i atenta a tots els meus anhels.
Com eren les carícies, com les dolces
paraules que em parava, i quins petons!
Tu també, que fascines els meus ulls,
simula la temença d'un parany
i rebutja'm si veus que a tu m'acosto.
Vulgues veure'm sofrint, abandonat
al llindar de la porta de ca teva,
a les llargues gelors i nits de gebre.
Així es veurà enfortir i haurà de créixer
amb el pas de molts anys el meu amor.
La meva passió així s'alimenta.





Comentaris

  • Fruit saborós[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-05-2008

    Uns versos atractius,excel·lents en la forma, interessants pel que fa al missatge, suggerents.
    Allò que ens és permès no il·lusiona,
    i en canvi el que és il·lícit bé ens abrusa.


    Puc coincidir amb tu en què has estat agosarat, però de cap manera en què has profanat Ovidi.
    T'agraeixo la recuperació del clàssic, la revisió del text i la feina, que ha donat un fruit tan saborós. Enhorabona!

    T'envio, també, una abraçada,
    Unaquimera

  • Com...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 12-05-2008 | Valoració: 10

    ...estimaven la vida aquests romans! ja sé que el poema és teu, és a dir la versió que has fet, m'ho imagine, i mira que és el poema sensual, de la sensualitat més antiga, la millor, mentre més difícil ens és una dona més abellible ens és per a nosaltres, és cert i ho sabien els romans com igualment ho sabem nosaltres quan anem a buscar-les pels camins més difícils, mai no m'han agradat les dones fàcils encara que també quan hi ha set són aigua, o millor, bon vi.
    Salutacions de Vicent.

  • Suggeriment[Ofensiu]
    hipocrates | 05-05-2008 | Valoració: 10

    Uff!
    Agosarat sí que ho ets! Em sembla una correctíssima versió, el valor de la qual és precisament la translació del poema ovidià als teus decasíl·labs que, ja ho han dit, li dóna una majestuositat considerable.
    Sé que tens altres versions perquè les vaig veure a un dels teus blocs (el que anomenaves "Efectes secundaris", crec recordar, i que encara no sé per quin motiu vas deixar, perquè era genial). Et demano que ens en facis arribar alguna mostra més, sobre tot de les de Càtul.
    Sobre el fragment que aquí ens proposes, què dir-ne? que de tant en tant, enmig de tanta mediocritat com hi ha en el panorama literari del país, valdria la pena retrobar els clàssics
    Salut i molta lletra,

    Hipo

  • Amb gran dignitat[Ofensiu]
    Anagnost | 04-05-2008 | Valoració: 10

    Tampoc jo podria argumentar la procedència de la teva versió d'un fragment dels Amors d'Ovidi, per desconeixença. Però sí que puc dir que l'adaptació en forma de decasíl·labos li confereixen, a aquest text, un to de gran noblesa, una presència solemne. Crec que es tracta d'un treball en la línia de les grans versions al català en què els nostres poetes han excel·lit. La traducció de L'Odissea, feta per Carles Riba és un regal impagable que mai podrem agrair a bastament. En aquest cas concret, pens que Ovidi hauria d'estar ben satisfet que els seus versos ressonassin en la nostra llengua amb tanta dignitat.
    Tot i que el que jo digui ni s'ha de prendre en consideració, per mi pots continuar la feina.

  • Tornant als clàssics...[Ofensiu]
    F. Arnau | 02-05-2008 | Valoració: 10

    Amic Antoni!
    Veig que de tant en tant tornes als teus benvolguts clàssics llatins, com ara l'Ovidi, que tan bé coneixes. A mi em passa (ja t'ho he dit alguna vegada) quelcom semblant a l'amic franz, que no els he freqüentat massa.
    Llegint una versió com aquesta teua, donen ganes d'endinsar-se pels seus versos, de tan actuals com semblen. És una de les premises dels clàssics; que no passen de moda.
    Seguiré llegint-te, amic i mestre...

    Una abraçada

    FRANCESC

  • Sobre Ovidi...[Ofensiu]
    franz appa | 02-05-2008

    ... feliç casualitat que em brindes! Estic llegint aquests dies l'Exili d'Ovidi, d'Estellés, i veure aquesta excel·lent adapatció teva encar em fan venir més ganes de llegir-lo. Mancança que he de confessar, ja que poc he espigolat en ell, en Horaci, o Catul.
    Sens dubte sàvies les paraules del poeta, aquesta ben curiosa defensa dels amors il·lícits i apassionats quant difícils i prohibits -les dues coses, sembla-. Fins al punt de la comèdia: demanda de jocs d'obstacles per així atiar el foc que es creu tebi.
    En fi, moltes gràcies per la teva aportació. Si has de seguir per aquest camí, podrem gaudir dels poetes llatins excel·lentment actualitzats.
    Una abraçada,
    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

786 Comentaris

125837 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).