La mort en exclusiva

Un relat de: Antoni Casals i Pascual
Em vas dir que aquell dolor sorgia
de les profunditats abjectes del teu mal,
un mal amb les arrels a les entranyes.
Mai no vas compartir-lo, et perseguia
i et feia seu envaint els teus somnis
i anava convertint-se al llarg dels dies
en fosc protagonista dels deliris
que et van alimentar en les hores mortes.

Ara jeus, un cadàver orgullós
que creu tenir la mort en exclusiva.

(inclòs al llibre "Els imperis implícits", editat per Bubok)

Comentaris

  • De les banals aparences [Ofensiu]
    franz appa | 10-12-2014

    Tampoc no sé recuperar el meu comentari. Es tracta d'un poema irrevocable, com la mort, però amb un final pertorbador. De fet, si aconseguim, amb esforç, ser amos del nostre dolor, no podem ser mai amos de la nostra mort. La presumpció humana ens porta moltes vegades a oblidar-ho, o aparentar-lo. Aquest poema parla molt de les aparences, de la fatuïtat humana, i ens ensenya de manera inquietant que som absolutament mortals. Banals, fins i tot.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

786 Comentaris

123664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).