Modus vivendi

Un relat de: Antoni Casals i Pascual
De sobte la boira dins teu,
els ulls encegats, els fanals
que permeten, tot just, una visió
d'ombres desplaçant-se pel fred carrer
on, sense motiu, transites.
El negre de la nit va deixant pas
a l'espectacle gris
del dia que s'esforça, vanament, a renéixer.
Amb desesper, et llepes les ferides
que cobreixen la pell de les hores,
del temps que percudeix les teves pors,
aquest destret imprecís,
avui esdevingut "modus vivendi".

Comentaris

  • llepar-se les ferides[Ofensiu]
    hipocrates | 15-02-2013 | Valoració: 10

    Comparteixo el comentari de l'amic Franz. Un poema ple d'ombres i fred, gris, com tantes coses que escrius, aquesta forma de viure carregada d'una por imprecisa en la que ens reconeixem tants i tants d'una determinada generació.

  • Aquest destret imprecís[Ofensiu]
    franz appa | 15-02-2013

    Amb plaer retrobo, Antoni, la teva poesia, aquesta elegant recorregut per paisatges grisos, per sediments d'un temps que sembla haver malbaratat totes les il·lusions, sepultat el sol sota boires permanents, aclaparat la mirada amb un inefable sentiment de pèrdua i resignació. Mai ho hauria dit jo millor que tu ho has fet amb alguns dels versos que ordeixen aquest poema breu obert de bat a bat a un panorama complet del món: "del temps que percudeix les teves pors,
    aquest destret imprecís".
    Un destret, una vaga angoixa,una indefinida observació de tot allò que es difumina i, tanmateix, és tot el que tenim per aferrar-nos, per continuar vivint.

    Salutacions.

  • betixeli | 15-02-2013

    Després d'això només pot morir, o reneixer d'entre les cendres. La segona opció dóna més de si!

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

783 Comentaris

144550 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).