La mort del gat

Un relat de: Antoni Casals i Pascual
A casa sempre havíem tingut gats.
La mort dels gats és trista i solitària.
Vaig plorar molt quan va morir-se el gat,
i crec que no he tingut altra vegada
el mateix sentiment de pèrdua.
Vaig escriure un poema pel gat mort,
on parlava del vidre en els seus ulls
just abans de morir,
de com va perdre el nord i es confonia
d’habitació i com va perdre l’hàbit
de menjar i tot.
De tot, però, el pitjor record que em queda
és el de veure entrar a casa
l’home del servei de recollida
d’animals morts.
No era res més que un escombriaire
amb un cabàs enorme. Li mancava l’escombra,
però la imatge sospitada del gat
al cubell de la brossa em va perseguir encara
durant vàries setmanes.
No va arribar ningú per consolar-me
perquè la gent se’n riu si plores per un gat.

Comentaris

  • Aquest perfecte en la seva senzillesa[Ofensiu]
    Atlantis | 27-10-2012

    Els versos continuen estan ben construits i això es nota en la cadència del poema. Jo que no estimo especialment als animals, entenc aquest sentiment de la mort d'un animal que ha format part del teu entorn com un més de la família. Per això vaig escriure un poema sobre un nen que enyorava als seus gates que havia deixat a Bolívia i patia perquè ningú els hi cuidaria...Si el vols llegir es "Cançó de bressol per un nen emigrant" i no pas perquè el poema sigui molt bo sinó perqué volia compartir aquest sentiment que ara veig reflectit en el teu poema.

    Vaja rotllo t'estic donant oi?

    Una abraçada

  • Sovint[Ofensiu]
    allan lee | 18-09-2012

    les més grans tristeses han de dur-se en silenci. Com la mort de l'animalet que viu a casa. Hi ha imatges i olors que queden al nostre ànim un temps massa llarg. Com el dol que no vam fer. Un petó

    a

  • Sentiments[Ofensiu]
    Frida/Núria | 27-04-2012

    Antoni
    Un sentir que comparteixo i que em sembla magnífic com ho expliques.
    No he tingut temps per veure el teu llibre però no me'l penso perdre.
    Núria

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

783 Comentaris

144762 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).