UNA EXPERIENCIA.

Un relat de: jomagi


Ell no sabia com dir-m'ho. Els dos ja teníem els seixanta anys més que passats. En Manel, que en tenia quatre o cinc més que jo em digué...

-Va ser tot tant de cop, tant, que vaig quedar-me atordit. La Magdalena... aquella vella del quart segona; vídua des de feia deu anys i que en tenia noranta-set o noranta-vuit...

-Si, si!.. però digues, digues... –vaig dir-li jo per seguir la conversa que s'havia iniciat.

-Collons Joan!.. És molt delicat el que va succeir...

-Cony!... parla d’una vegada Manel !..

-Doncs que el sexe entre nosaltres dos fou d’un grau i d’una intensitat frenètica !..

-Collons!.. Que m'estàs dient; que la Magdalena i tu...

-Si noi... Jo fa més de vint anys que vaig enviudar... i no sé, no sé com dir-t’ho... Hi ha quelcom que queda, que es conserva, que es reté...

-Es reté dius?...

-Collons!... les coses sovint passen com qui obra una finestra amb fort vent de dalt!.. Que no saps perquè, es disparen un seguit de mecanismes adormits, hi t’hi poses amb aquella il•lusió dels vint anys...

-Però que va passar?

-Doncs no ho entenc... Aquella vella era una braça roent... Jo fins hi tot vaig perdre els sentits, sobretot al observar damunt de la tauleta de nit una fotografia d’ella quan tenia vint-i-sis anys...

-Però que va passar, collona!!!

-Que entremig d’aquelles sessions de sexe pur i dur va morir-se de cop tot cridant entremig d’orgasmes senils el nom del seu difunt marit...

-Cony... Quan va morir-se ?...

-La setmana passada varen enterrar-la.


Comentaris

  • Caram! [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 03-09-2016

    Imagino que és tot un rècord. Amb més de noranta anys.!
    Jo no hagués posat aquest relat en l'apartat d'eròtic sino en el d'humor.

    Seria demanar-te molt que, si alguna vegada em fas algun altre comentari, NO
    em tractis de vosté?Aquí, a Relats tothom em tuteja i m'agrada més.

    Gràcies per les teves amables paraules.

    Una abraçada, jomagi.

  • Directe.[Ofensiu]
    Victre | 01-09-2016 | Valoració: 10

    Quin relat més directe, sense embuts ni dreceres!
    Moltes gràcies pels teus comentaris!
    Jo també et seguiré llegint!

    Víctor

  • Bo, molt bo !!![Ofensiu]
    Gardenia | 27-06-2016 | Valoració: 10

    Ets molt bo, !!!
    M'agradaria poder tenir algun llibre de relats teus, si tens alguna cosa publicada..

    Si no tens res... s'ho perden i es una llàstima.
    Una abraçada

  • L'edat no és res![Ofensiu]

    Molt bo aquest final! Endavant!
    Salutacions

  • La fe és un dels Titans[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-05-2016 | Valoració: 10

    Potser penses que ¿sóc? un valencià a l'ús, dels que es proclamen anti-tot i no pensen en què hi ha quelcom més enllà del que veiem amb els nostres ulls, pot arribar a ser la vida molt feixuga, tant com te l'imagines, però creu-me, la fe és un dels Titans que mouen el món, els altres es produeixen amb l'àtom.
    I m'ha arribat molt profundament el teu escrit, tant que he pregat a Déu per tu i per la teua família, jo sé que si Déu vol tot se solucionaria, però potser aquesta vida és la que vos ha fet forts a tota la teua família, i no sé com demanar-te disculpes pel que acabe de dir.
    Tenim un punt en comú, mon pare era vint-i-quatre anys major que ma mare i quan jo comptava amb tres anys d'edat em va dir que em defensara per mi mateix, jo que venia del carrer amb la il·lusió de que mon pare em protegira de certes maldats de xiquets. No, no va ser culpa de mon pare, això ho ha averiguat amb el temps, tots els pares per hac o per bé cometen errades i tu de ben segur les hauràs també comeses pels teus, com tots, jo no tinc fills, estic casat però sense fills, no he volgut repetir la història familiar, però Déu m'ha ajudat en aquet afer i em segueix ajudant.
    Cal anar sempre amb la bona fe per davant però de tant en tant cal posar els collons a la taula i fer la guerra, tu em diràs, la guerra? Sí, no una de col·lectiva, que és el pitjor que l'Home ha paït, sinó una d'individual, quan la bona fe i bona voluntat no arriben o perquè el nostre interlocutor és un púber, cas d'un alumne o fill o perquè és una persona ignorant i per tan fa el mal, cal posar els collons sobre la taula i et dic açò perquè l'ajut dels déus, de Déu si vols és tan imprescindible en una vida humana com la seua transgressió puntual.

    Dit açò dir-te que m'alegra que m'hages fet un comentari tan gran, jo arran de les paraules de mon pare em vaig sentir ja Pare, pare de tots, de tot lo món, i així he seguit, intentant ajudar, en base al meu anàlisi psicoanalític i la meua consciència. L'absurd no és lícit. Creu-me.

    Vicent Adsuara i Rollan

    Gràcies.

  • Caram, quina experiència[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 21-05-2016 | Valoració: 10

    M'ha despertat una gran curiositat des del començament, però el final no té desperdici. Ho sent pel Manel, però crec que ha estat una bona manera de morir-se per a ella. Tant de bo que les morts foren així, entre orgasmes. Bon relat

  • L'edat[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-05-2016 | Valoració: 10

    Hui parlava jo de que el món està negre, i no serà que jo el veig així per la meua edat? Sí, el més segur, perquè sempre ha estat igual, hi ha certa edat que et fa més trempat i més savi, i perquè no, més agossarat, com per a fer l'amor amb qui veritablement vulgues, ja siga vell o jove, o una anciana, jo he tingut de jove fantasies amb dones trenta anys majors que jo. És la vida.

    M'ha agradat el conte, una abraçada des de València.

    Vicent Adsuara i Rollan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: