Cercador
AQUELL TERRAT DE CASA
Un relat de: jomagi- Compartir:
Ens han cridat per entrar
en l’espai immesurable
dels llençols d’aigua
de blanca patena
impregnada d’oloroses
gebrades on la infantesa
dels records d’aquell
terrat assolellat d’hivern
tan enyorat que els
nostres ulls retroben la
indescriptible joia de
l’infinit darrer final que
sempre comença i mai
s’acaba.
Comentaris
-
Una poesia...[Ofensiu]llpages | 05-03-2024 | Valoració: 10
que desperta records i sensacions sensorials (olfacte, tacte, etc...) d'una manera senzilla però molt directa. Paraules que surten amb facilitat una vegada estàs transportat a la infantesa, m'ha agradat! Enhorabona!
-
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 03-03-2024
Hola, Jomagi: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "Vas aplegar i et vas quedar", on em dius que és "enigmàtic".
Ens continuem llegint, company de lletres.
(En la meua pàgina deus posar-me el meu pseudònim: Perla de vellut. Gràcies)
Bona vesprada.
cordialment. -
Records d'infància. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 02-03-2024 | Valoració: 10
Un poema senzill, on relates uns records de quan eren jóvens, on la mare vol que menjareu.
Molt ben plantejat, Jomagi.
Cordialment. -
infància[Ofensiu]Atlantis | 02-03-2024
Veig uns infants jugant al terrat. I la mare que els crida per sopar.
Molt bonica la poesia.
