AQUELLS ESTIMATS CLEMÀSTECS

Un relat de: jomagi
Regraciant les desusades experiències en la metàl·lica foscúria endurida d’alumini i

ferro colat repixant verticalment gelatina solidificada d’un cinematògraf de vint-i-set

anys i mig amb una lent anamòrfica de 35 mm a més de 60 FPS suficients per a

convertir l’estaticisme en espasmòdics moviments perniciosos en aquelles hores de

matinada per capbussar-se gojosament a les consideracions atorgades mentre cerco

ribot en mà de retop escupo fora de context reumes d’agraïment després de posar les

pertinents lavatives als plorosos clemàstecs.

Comentaris

  • Lent anamòrfica. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-02-2024


    Volies fer un relat molt original. Però jo també dic que no entenc, com els altres dos que ha dit el mateix que jo.

    "Espasmòdics moviments, per a fer-los en la matinada". Bona frase…

    Ho he trobat massa surrealista.

    Cordialment.

    Bona nit i fins demà.

  • M'adhereixo a l'opinió...[Ofensiu]
    llpages | 03-02-2024

    del Sr.Garcia: no entenc res, ni un borrall. M'ho rellegiré..., debades. Per què no una mica de llum a aquest text tan críptic? Agraït per endavant.

  • Foc a terra.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-02-2024

    Mestre, no entenc res. Només és que la paraula "clemàstecs" em torna a la infantesa, al foc a terra, a l'olla de coure on ma padrina bullir el menjar dels tossinos.

    Et pot agradar un relat només per una paraula?, et pot agradar, sí.

    Això de les lavatives em costa.