Cercador
DE TBO
Un relat de: jomagi- Compartir:
Vaig ben cagar-la. Excés de velocitat, anar mig adormit i fotre’m la gran hòstia tot va ser una...
Però, succeí que tot i que vaig perdre literalment el cap, curiosament la resta del meu cos va quedar sencer, com si res hagués passat...
Així i tot en el pas dels anys amb voluntat i esforç vaig acostumar-me a viure sense. Al principi no va ser gaire fàcil, però també és cert que posant-hi interès i il·lusió vaig aconseguir integrar-me com un més d’ells...
Sobre la meva mancança fisiològica he de reconèixer que vaig sortir-me’n prou bé, tot gràcies a l’imparable evolució tecnològica d’avui dia, tant que fins hi tot ara amb la Nova Morfologia Induïda quan un és nat ja surt sense...
Per això exceptuant l’irrisori percentatge d’accidents circumstancials com el d’un servidor, la majoria de la humanitat, amb milions de milions d’essers vius, ningú -excepte vos, que curiosament veig que en teniu- ningú dic, en té ni en porta...
Després del que heus he explicat, sé que ara preguntareu allò tan habitual de... “i com us ho feu per parlar-vos, veure-us, estimar-vos sense tenir...”
Pareu, pareu... a veure, com heus ho podria explicar perquè m’entenguéssiu; vindria a ser com aquella metàfora dels tres micos on un es tapa la boca, l’altre els ulls, i el tercer les orelles...
Mireu, d’ençà que la humanitat s’adonà què en qüestió de molt poc temps anàvem tots a prendre pel sac; es decidí a escala mundial, entre milers d’estudis, anàlisis, investigacions, pactes i lleis internacionals trobar-hi una solució...
I la solució es trobà; collons si es trobà!... Foren els incomptables milions de milions que deixaren de dilapidar els podrits polítics i altre bestiari com els sinistres militars sempre àvids d’armes i maleïdes guerres... Així fou com s’aconseguí fer la primera llei mundial d’obligat compliment: PROHIBIT TENIR CAP!...
Això fou determinant i fonamental per fer-nos totes millors persones i sobretot, ser molt més feliços!...
Bé, doncs... si voleu tornar un altre dia, podré informar-vos amb escreix sobre més qüestions, com aspectes tècnics, polítics, jurídics, mèdics, morals, religiosos i fins i tot els sexuals... Que me’n dieu, tornareu?...
-Oh i tant!
Però, succeí que tot i que vaig perdre literalment el cap, curiosament la resta del meu cos va quedar sencer, com si res hagués passat...
Així i tot en el pas dels anys amb voluntat i esforç vaig acostumar-me a viure sense. Al principi no va ser gaire fàcil, però també és cert que posant-hi interès i il·lusió vaig aconseguir integrar-me com un més d’ells...
Sobre la meva mancança fisiològica he de reconèixer que vaig sortir-me’n prou bé, tot gràcies a l’imparable evolució tecnològica d’avui dia, tant que fins hi tot ara amb la Nova Morfologia Induïda quan un és nat ja surt sense...
Per això exceptuant l’irrisori percentatge d’accidents circumstancials com el d’un servidor, la majoria de la humanitat, amb milions de milions d’essers vius, ningú -excepte vos, que curiosament veig que en teniu- ningú dic, en té ni en porta...
Després del que heus he explicat, sé que ara preguntareu allò tan habitual de... “i com us ho feu per parlar-vos, veure-us, estimar-vos sense tenir...”
Pareu, pareu... a veure, com heus ho podria explicar perquè m’entenguéssiu; vindria a ser com aquella metàfora dels tres micos on un es tapa la boca, l’altre els ulls, i el tercer les orelles...
Mireu, d’ençà que la humanitat s’adonà què en qüestió de molt poc temps anàvem tots a prendre pel sac; es decidí a escala mundial, entre milers d’estudis, anàlisis, investigacions, pactes i lleis internacionals trobar-hi una solució...
I la solució es trobà; collons si es trobà!... Foren els incomptables milions de milions que deixaren de dilapidar els podrits polítics i altre bestiari com els sinistres militars sempre àvids d’armes i maleïdes guerres... Així fou com s’aconseguí fer la primera llei mundial d’obligat compliment: PROHIBIT TENIR CAP!...
Això fou determinant i fonamental per fer-nos totes millors persones i sobretot, ser molt més feliços!...
Bé, doncs... si voleu tornar un altre dia, podré informar-vos amb escreix sobre més qüestions, com aspectes tècnics, polítics, jurídics, mèdics, morals, religiosos i fins i tot els sexuals... Que me’n dieu, tornareu?...
-Oh i tant!
