Una altra nit sense tu

el que amb fa gracia es que et diguin Petiteta. Molt bones les teves expresions, i les teves paraules, potser propies, però m'agradan. Llastime que tingui tanta son, jo en conec una que li passa el mateix, i amb la parelle al costat........

Has aconseguit un efecte especial amb aquest relat, tal com tu volies!
Realment és trencadora la pèrdua de plasticitat, l'abans i el desprès. Als primers instants encara recorda dolçament la presència d'ell i la poesia desborda els seus pensaments. Però tristament (o humorísticament) quan més preparada havia d'estar s'adorm... crua realitat, sotragada de la vida, baixada de la Lluna... molt bé. Una estona profitosa la de llegir-te. Fantàstic.

Potser queden una mica buits els dos dies del mig (el tres i el quatre), però no importa massa.
"Parar d'acariciar-lo".

Smuuaaaa!!

La música de Ray Charles enmudí el so del timbre i acaronà els meus somnis, sense ell altre cop, fins l'endemà...

quina llastima, de fet la música en si ja val la pena !!!

Molt be reina de les altures, encara que siguin les tres del ati he disfrutat com un indi amb aquest relat
petonets del amic del mossos

gege

El teu relat m'ha atrapat com feia temps no ho feia cap relat d'aquest espai, felicitats fas passes de gegant i aprens mooolt ràpid.

Una abraçada

hi entraré quan pugui
felicitats

Pèrdua de plasticitat poètica... és curiós perquè a mi, de vegades, em passa tot el contrari. angie, és un relat força ensucrat (sobretot al principi) però encantador, a mi m'agrada molt. Com ja et dic, al principi és molt dolç però poc a poc va perdent força poètica fins al final, on fa un petit canvi radical i et fa posar les piles!Crec que està molt bé això.
Hi ha, però, un parell de paraules que m'han encuriosit i no les he trobat al diccionari: "amagatzemades" crec que vols dir emmagatzemades i "somieig" que crec que és, simplement, somni. No ho sé, potser sí que estan bé!

Petonetss!