Un somriure ho pot cura tot.

Acariciar la teva pell i saber que ets meu, mossega els teus llavis i saber que hem pertanys, recorre cada racó del teu pensament, i donar-me'n conté, de que no ets meu, que els somnis es perden en la veritat, i que les alegries que visc amb tu nomes les visc somiant. Puc perdre o guanyar, en els meus somnis no existeix realitat, aquells somnis en que creo i desfaig, al meu gust, somnis en els que no hi ha normes, tan sols una i es la principal, ho ets meu, ho no hi ha somni, no hi ha tresor. Si no es amb tu, si no ets tu, no vull res, ni ningú. I tu ets aquella capseta de musica, que m'alegra els matins aquell que hem desperta amb un "bon dia", i m'acomiada amb un "bona nit", tu ets aquella melodia arpegiada, que mai havies vist, , aquell que camina al meu pas, el que cau si jo caïc, el que somia, quan ja dormo, el que m'abraça quan hem sento sola, el que hem fa reviure en els meus pitjors moments, el que m'ajuda i m'alegra el pensament, ets tu qui no hem deixa perdre, qui hem diu que he de lluitar, ets tu qui un cop hem va dir " Vinga va no et rendeixis, si no ho proves segur que mai ho aconseguiràs.." i doncs que se suposa que he de fer... Sento ràbia, inclús ira, sento que estic perdent el temps, que tan sols puc fer que somiar-te perquè en la realitat no ets mes que paraules, paraules que es perden en el temps, que deixen de tenir significat, paraules que son diferents, paraules que no serveixen per res mes que treure un somriure que dura pocs segons. Tu m'incites a lluitar, a ser feliç, hi aconseguir allò que mes desitjo, i no te'n adones que el que mes desitjo ets tu. Tot i escriure això, no deixaré de lluitar, per molt que hem costi continuaré endavant, i et continuaré somiant, que per molt que nomes siguem paraules, dites de tant en tant, soc jo qui gracies aquestes paraules et pot somiar.