Amb una sola paraula, ho pots perdre tot.

Un relat de: A_Genis20
Estava núvol, tot i que la tempesta, encara no havia arribat... S'avia que la nostra historia era difícil, pro per molt difícil que fos, jo tenia alguna il·lusió una llum que brillava tant de dia com de nit, alguna cosa que hem feia reviure inclús en els pitjors moments. Era difícil saber perquè el destí m'havia triat ami, perquè sempre havia de caure, quan tot m'anava be... Tan sols hem van dir 2 noms, el teu, i un altre que hem fa por pronunciar, un nom que hem fa tremolar la veu, que hem provoca i hem retorna la por de que t'allunyis de mi. No volia ni vull ser pessimista, tan sols volia plorar, enfonsar-me, creia que no tenia res a fer, pro just en aquell moment, es va posar a la vora de la finestra per on estava mirant, un formós ocell, hem mirava amb curiositat, fins que es va cansar de contemplar-me i va enlaira el vol, i va ser llavors... En aquell moment vaig veure que els problemes poden ser grans, pro que tu pots ser invencible, que el dia pot ser gris, pro la llum que desprens tu el pot il·lumina, i que el mon no s'enfonsa, tan sols es que has caigut, pro de les caigudes se'n aprèn i això fa que et puguis tornar aixecar, i puguis tornar a començar.. Recorda, oblida tot allò que no te faci somriure i reten tot allò que per un instant et va fer ser feliç.

Comentaris

  • Aquest deu ser el teu primer[Ofensiu]
    jtinto | 23-02-2020 | Valoració: 5

    Benvolgut,

    Com que he tingut la sort de llegir el teu relat on et preguntes o et pregunten qui ets i m'ha agradat molt, he pres la decisió de llegir i comentar tots els relats que has publicat.

    Aquest concretament, està farcit de faltes i això no vol dir res, car el que vaig llegir, era perfecte.

    En quan a la part temàtica, demostra la necessitat d'escriure després d'algun esdeveniment dolorós i s'entén tot.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: