Un Nou Dia.

Avui es un bon dia per a tornar a començar, no tot acaba amb un punt, no tot s'esvaeix en la foscor de la nit, que un adéu no vol dir un "fins mai", que una llàgrima no significa que tot s'ha acabat. Abans d'un punt, sempre i va una coma, després de la negra nit sempre acaba sortint el sol, que potser si que et dirà "fins mai" però saps de sobres que te'l tornaràs a trobar, perquè el món esta fet de coincidències i casualitats, i també saps de sobres, que les llàgrimes que has pogut deixar anar avui, seran la teva espasa dema, la que lluitarà al teu costat, la que et farà mes forta i mes gran. Ningú mai ha dit, que el mon en el que vivim fos fàcil, però no t'has de deixar vèncer, no has d'acotar el cap, tan sols has d'aixecar-lo ara i sempre, mes que mai. Som imperfectament perfectes, no tot ens pot sortir be, ni molt menys, perquè de les equivocacions se'n aprèn, i de les caigudes sempre ens aixequem, seriem un món avorrit i monòton si vivíssim en la perfecció. Perquè qui es o creu que es perfecte, i te de tot no se sent feliç i qui ho sap tot, no pot aprendre res mes, al llarg de la seva vida. Tots tenim els nostres camins, els nostres recorreguts, metes i viatges, complertes o encara per començar, finalitzades o encara per trepitjar. Tots sota una lluna i un sol, que brillen mes que mai, sobre un terra que ens ajuda a cavalcar, a cavalcar sobre els pètals d'una flor, anomenada vida. Pètals que es desfloren, milers de pètals que cauen i tornen a ressortir, que viuen i finalitzen el seu camí, que finalment cauen, moren o se'n van. Les persones al igual que els pètals d'una flor, ens deixem en dur pel vent, ens deslliguem, ens deixem portar per sentiments que canvien per art de màgia, i tot i que pot ser, no seguim els millors camins, ens equivoquem, perquè realment la vida esta composta de equivocacions i rectificacions, de anar i tornar, de caure i aixecar-te, de perdre o guanyar, de plorar o lluitar, de seure i espera o aixecar-te i seguir endavant. Així que aturat, aixeca el cap, mira tot el que t'envolta, respira en profunditat, oblida el que pensaves, posa la ment en blanc, seguidament recorda el milers de moments perfectes que has viscut i els que no ho han sigut tant, relaxat i deixat emportar, que flueixi la vida que corre al teu voltant, parat a mirar, torna a imaginar, pensa en que un món millor t'espera demà. No et rendeixis mai, segueix sempre endavant, no ho deixis estar lluita-ho fins que ho puguis tocar, fins que ho tinguis a les mans, que en la vida has de caure i t'has d'aixecar, perdre i guanyar, tornar a començar, sempre pensant que algun dia serà possible allò que tants cops vas somiar...