Estimada Cassi...

Capitol 1:

Miro i em summergeixo en els pansaments del sol, sento com la calor ilumina els meus cavells, crema la meva pell, i enfosqueix el meu rostre. Camino per una sorra llisa i neta que corre lliscan pel meu cos, mentres de fons vaig sentint les onades trencant contra el terra en contra del món. Hem sento submergida en la vida d'un mariner, vinculada amb l'aigua com si fos una gota mes dins d'aquell mar tant replert de vida. No tinc por dendinsar-me en les profunditats d'aquell lloc, es més, son unes ganes bojes les que m'inciten a llençar-me en aquella cristalina aigua, pero la manca de temps no hem permet seguir, hem capbuso en la inmensitat del mar, hem sumergeixo fins arribar al final, sento la presio de l'aigua sobre el meu cap, intento retornar fora la superficie de la mar , agafar aire poder tornar a respirar, a poc a poc sento com per sota les meves parpelles entra cada cop mes llum, i aqui acaba la aventura. - Acabo de llegir la historia i tenco la llibreta - Hola hem dic Cassi, hem solen dir que soc un somiatruites i a la vegada una gran aventurera que intenta escriure les seves histories en un full, visc en una gran ciutat com es Barcelona, faig 3r d'Eso, pero els meus pares i professors diuen que penso com algú molt mes gran, jo crec que soc inmadura i es logic estic i tinc l'edat d'un infant. Soc filla unica, als meus pares van tardar molt en poder tenir una filla, i el resultat d'aquell temps vaig ser jo, no exijeixo germans ja que la meva mare avans de que nasqués jo, va perdre dos nedóns, podria dir que soc una nena feliç, que tot va dedicat a mí, pero no hem faria res tenir un germa o germana, inclús mes d'un, amb el que compartir somriures, juguines, vivencies, racons, somnis, aventures i milers de coses mes, se que ens ho passariem molt be. Soc tant somiatruites que ja torno a fer tard, si no hem dono pressa no arribare a temps a classe i m'he esforçat molt en fer la redacció per a la classe de la senyoreta Elisabeth, aixi que ara baixo corrent les escales, agafo la cartera, la jaqueta i les claus, tanco la porta, pujo a la meva bici i surto del jardí pedalant tant rapit com puc, vaig tant i tant concentrada en no fer tard, que casi no m'enadono que avui hi ha mes trafic de lo normal i que de milagre no m'atropellat un camió que passava pel meu costat. Tinc la sort de no viure gaire lluny de l'escola aixi que hem poc menys de deu minuts, me plantificat davant la porta queda un minut i mig per a que soni el timbre indicant el començament de les classes, aparco la vici i baixo d'ella d'un salt, corro fins la porta esquivant xics i grans, entro a la classe, sec, i trec la redacció que durant tants dies he estat preparant, i que durant tantes nits he improvitzat esperant el moment de llegir-la davant la classe. Jo tampoc entenc perque hem fa tanta il·lusió pero realment me'n fa molta, deu ser que hem començo a fer gran, i cada cop tinc mes ganes de lluitar pel que vull aconseuguir. La classe ja es plena avui sembla que no falta ningú la senyoreta Elisabeth, acaba d'entrar, tant somrient com sempre, tant ven vestida i elegant amb els seu rinxols perfectes i ven pentinats, un cabell pel-roig i juganer corona el final del seu rostre, un rostre rosat i fi, amb uns llavis vermells i prims, i uns ulls verds i grans, realment crec que vinc cada dia a l'escola nomes per a veure com la senyoreta ens diu Bon dia, amb la seva cara de felicitat, potser pren algun elixir per a somriure tant, sempre dur una bella curva en els seus llavis, mostran felicitat. Despres de 15 minuts de classe ja hem llegit 3 redaccions, i jo soc la seguent, la senyoreta crida el meu nom, m'aixeco i surto davant de tots aquells ulls que hem miren parpallejant, alguns mes concentrats que altres, alguns mes ilusionats, a mi hem diuen somiatruites, pero aquell noi ros del cap de vall de la classe, no para de mirar la finestra com si fos un ocell tancat dins un gavià amb ganes de fugir i volar, de ser lliure i cavalcar el vent sobre aquell cel blau. La Senyoreta hem dona pas i aixi es com i quan començo a llegir la meva redacció.