L'Amistat.

Al nostre dia a dia, hi han moltes persones, que ens envolten, algunes mes importants i altres mes innecessàries, però totes persones que complementes i omplen el dia. Tenim família, gent que ens estima i ens protegeix, però avui vull parlar de l'amistat, de les meves amigues, aquelles que caminen al meu costat, que hem treuen un somriure quan estic plorant... Aquelles que mai hem deixen de parlar, que continuen en davant, al meu pas. Amigues que potser ho donarien tot, per a no deixar-te de veure, amigues que farien el que fos perquè no marxessis lluny d'elles, al igual que tu, que recorreries el món sencer, per a tan sols treure'ls un somriure, igual que tu, que creuaries oceans i llargs camins nomes per a veure-les, tu que sempre vols estar al seu costat, i vols que elles romanguin al teu. Amigues, persones que passen de desconegudes, a essencials, de invisibles, a vitals. I es que les llàgrimes que s'han deixat anar en el temps que has estat al seu costat, son llàgrimes d'alegria, i en el cas contrari llàgrimes de consolació, on s'arrelen records, vivències, on es comparteixen sentiments, il·lusions. Que les amigues son la vida del carrer, la essència del créixer, la essència del ser, i jo personalment sense elles no seria res. Amigues petites gotes d'aigua que llisquen pel mateix vidre que tu, amigues, ocells que emigrarien a llocs desconeguts, nomes per a créixer amb tu, igual que tu, deixaries les millor propostes del món per a formar part del seu cor. Petites princeses, encara per créixer, encara per neixes, petites fades, que mouran grans muntanyes, que prolongaran grans amors, que viuran grans vivències, i es que jo les vull viure al vostre costat, no vull deixar de veure-us, ni vull que hem deixeu d'estimar, no vull que deixeu de riure amb les meves paraules, ni jo vull deixar de veure els vostres somriures al sentir la meva veu. Que un bon dia, nomes es quan la paraula surt de la vostra veu, i es que per molt lluny que marxi, vosaltres meu ensenyat a créixer de nou, a viure de diferent manera, aprendre un nou viatge, a en prendre un nou vol. Amigues, vosaltres, aquelles a les que estimo tant, i amb les que mai vull deixar d'estar.