Ara que se suposa que he de fer?

Hi ara asseguda, i resguardada per milions de paraules que no tenen sentit, penso en que serà de la meva vida, on aniran a parar tants somriures, on es perdran aquelles nits de fred, vora teu, on acabaran les ganes que teníem l'un del altre, on acabarà tot el que ens vam dir, paraules tendres i dolces. Es ara quan sento mes ganes de abraçar-te, de quedar-me vora teu, fins que de nou torni a sortir el sol, es ara quan sento que et necessito mes que mai, que en la vida pots perdre o guanyar, que la ràbia deriva de la felicitat, i la felicitat nomes la obtinc al teu costat. Un camí que creia infinit, s'ha trencat per la mitat, d'un, n'havem fet dos, del que van ser rialles, n'havem fet enyor, i de la dolçor dels teu llavis ne fet tot un món. Abans, no hem llevava fins a sentir un bon dia teu, abans no m'adormia fins acomiadar-nos, amb un t'estimo o un bona nit, abans ho tenia tot nomes en sentir-te a prop meu, hi ara tot queda en l'oblit, perdut en el record, en una insatisfacció infinita que hem recorda que he perdut, que ets lluny de mi, i potser si que ho vaig triar jo, però ara me'n adono de que no era la elecció correcta, que la culpa, hem destrossa per dins, que no se on anar i de vegades oblido de on vinc. Penso que m'has ajudat a ser gran, a ser valenta a ser feliç, que si el destí en separa, es perquè ha de ser així, potser separats, estem millor que junts, potser el "karma" creia que érem massa feliços junts, i per alguns això es injust, la vida a decidit portar-te per un altre riu, fluir per unes altres aigües, arribar a un altre mar, on poder fer feliç a altres sirenes, on poder fer créixer, ensenyar a estimar, perdre't en mirades i tornar-te boig d'amor, amb altres noies, que no siguin jo. Jo per altra banda intentaré recórrer nous mons, superar nous obstacles, provar la dolçor d'altres llavis, tot i que segur que no et trobaré cap de tant dolços com els teus, intentaré desenganxar-me del meu major vici, el teu somriure, el teu rostre feliç, dient-me que m'estimaves, intentaré oblidar-ho tot, tot i que tot, nomes siguin el sentiments, perquè en el record sempre i seràs present.

PD: Jo t'esperaré, per si la vida ens tornar a unir, i d'una vegada per totes hem fa ser realment feliç.