Un mal viatge.

M'ajec al terra de bocaterrosa i enganxo la galta a la rajola. L'ull esquerra em llagrimeja pel fred mentre veig el terra bellugar-se en forma d'ones.

La Marta sempre em diu que vigili, que un dia cauré i em faré mal. Per això m'he estirat, tot i que les oscil·lacions fan que se'm regiri l'estomac.

Albiro un bony a la cresta de l'onada que s'ha format a ran de pared. A mida avança reconec una aranya que em mira amb els ulls ben oberts parpellejant per l'esforç de mantenir-se a lloc. L'aranya lluita per no lliscar rajoles avall, però les potetes peludes no la sostenen, així que comença a estirar-les fins arribar a tocar les parets. Amb un darrer esforç les clava en el guix, però l'onada ja va de baixada i no pot aturar-se. Em pregunto que passarà quan arribi a on estic i xoqui amb la meva cara.

Obro la boca.

El dringar del telèfon em distreu. M'aixeco i trepitjo l'aranya amb el peu descalç. El soroll de la closca esclafant-se em fa esgarrifar. Voldria despenjar l'aparell que no para de saltar, però el bacteri que viu dintre m'espanta. Una vegada se'm va enganxar a la galta i va fer-me aquesta cicatriu tant lletja.

Aixeco l'auricular i miro els llavis carnosos plens de forats per on surten els tentacles del bacteri. Mai sé en quin extrem del telèfon estarà buscant-me l'orella o la boca. Una veu estranya, profunda, em parla des de dins del telèfon. Podria ser la Marta, però no entenc que diu ni com s'ha encabit allà dins.

Penjo i em recolzo a la taula. Aixeco les cames enlaire, deixo anar les mans i em dono mitja volta. Observo el sostre somrient. M'agrada volar. Estar-me quiet en el centre de l'habitació, contraure l'estomac per mantenir la línia de flotació i, amb un lleuger impuls dels peus, arribar-me a la finestra. Silenciós, com l'aire. Què pensen els veïns quan en veuen flotar tant aprop dels vidres?. Segur que és sorprenen. No sé de cap d'ells que pugui fer-ho.

El telèfon segueix sonant mentre el bacteri l'arrossega pel terra. Hi ha un home estirat, nu. No puc ser jo perquè jo sóc aquí a dalt, tampoc li veig la cara. Ja s'ho farà. Quan arribi el bacteri, marxarà.

Les parets comencen a canviar de colors. Verd, groc, blau, vermell. Vull apagar la llum. Però l'interruptor s'ha liquat. Cada vegada canvien més ràpid. Ver, groc, blau, vermell. Verd, groc, blau, vermell. Millor me'n vaig.

Obro la finestra i surto volant. Em sembla que avui faré com els ocells.