Un dissabte qualsevol...

Un relat de: brins



El sol ja s’esllavissa per les escletxes de la persiana i el verd de les parets s’amara d’una claror prenyada d’or; des del llit clavo la mirada damunt de tan esplèndid llenç i començo a projectar el que faré durant aquest cap de setmana, començo a jugar a imaginar…

Després de preparar l’esmorzar de tota la familia, suc de taronja, llet calenta, torrades i mel, començaré a fer paquets per anar, com cada dissabte, a la caseta de Bigues i Riells. En arribar-hi, tres ametllers, una olivera, un desmai i moltes flors alçaran la veu per recordar-me que tenen set i jo, ràpidament, els oferiré tota l’aigua que em demanin. Veuré, feliç, com el contacte amb la natura arbora l’esperit del meu home i dels meus fills, i a la tarda anirem plegats d’excursió, ens acostarem als gorgs del riu Tenes, un dels rius que creua i delimita els Cingles del Bertí, i també visitarem l’Espai Natural de Sant Miquel del Fai, el paratge més espectacular que té el riu pel majestuós salt d’aigua que l’embelleix; en gaudirem l’aroma, la bellesa i la pau, i quan ja caigui la nit, tornarem a casa sota d’un cel reblert d’estrelles imperceptibles a la ciutat. Havent sopat, explicaré als nens contes de fades o de princeses, d’esquirols o de formiguetes, i després me n’aniré a dormir al costat de l’escalfor de l’home que estimo.


---------------------------



El verd de l’habitació comença a empal.lidir, l’efímer retira clarors desgastades i el cel passa de llarg… El joc d’imaginar que he creat fa una estona, un càlid joc de migdia, decau per deixar pas a la realitat. Em llevo i, amb moviments lents per l’edat, em dirigeixo a la cuina; ho faig sense presses, només haig de preparar un solitari got de llet…

Mentre he jugat a imaginar, m’he sentit vivificada perquè m’he pogut obligar a fer niu dins del foc invisible del passat…El dolor més agut seria no haver pogut rememorar cap hora de caliu, haver d’acceptar, indefensa, que els vidres de la solitud es poden clavar, inexorables, a la pell.

Comentaris

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    olgalvi | 12-03-2017 | Valoració: 10

    Un relat que fa aflorar sentiments i records. Uns mots utilitzats amb molta elegància i sensibilitat.

  • solitud[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 09-12-2016 | Valoració: 10

    Descrius molt bé els paisatges primaverals de joventut, però també ens pintes la realitat i la cruesa de l'hivern de manera magistral.
    Si escrius les teves experiències et felicito, perquè saps treure el millor de cada moment de la vida. Tant si és primavera com si és hivern.
    Una abraçada.

  • M'ha fet saltar les llàgrimes[Ofensiu]
    Montseblanc | 22-10-2016 | Valoració: 10

    Diuen que la nostàlgia és l’antídot que crea el nostre cervell contra la soledat. Segurament deu ser així, però la nostàlgia també fa mal... Quan hi ha hagut dies tan plens de llum, de coses per fer i, sobretot, de persones estimades, és difícil també viure dels records i tornar a imaginar que ho vivim. Suposo que ens hem d’alegrar, per tenir els records, per tenir encara la capacitat d’imaginar... però és fotut, no ens enganyem.
    Gràcies, brins. M’ha tocat especialment perquè jo tinc records a aquests llocs que anomenes. De quan hi anava amb els pares i germans, de quan hi anava amb la parella i el meu fill... Tot un ventall per escollir...

  • betixeli | 15-10-2016

    Ostres, quina lliçó de vida!
    Ha estat com una bofetada donada a temps...entrada a fons amb calçador per els primers paràgrafs bucòlicament dolços.
    Ben mirat, la primera part del text no cobraria sentit sense la segona.
    Molt bon relat!

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 12-10-2016 | Valoració: 10

    No tinc paraules per descriure el que dius al teu relat. Quin art tens Pilar per fer sentir el que sent el teu cor. Gràcies per compartir sensacions i sentiments
    Petons

  • Precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-09-2016 | Valoració: 10

    M' agrada molt com escrius

  • Sort dels records[Ofensiu]
    Victre | 13-09-2016

    Sort en tenim dels records i de la imaginació, que fan suportables aquells moments en que ens sentim sols, i necessitem invocar a algú, passat o imaginari, que ens ajudi a acabar el dia.

    Felicitats pel relat!

    Víctor

  • Repte Clàssic " Juguem a imaginar"[Ofensiu]
    brins | 02-09-2016

    Transcric el comentari de la jutgessa del repte 636, Tanganika, perquè em complau que les seves paraules romanguin molt a prop de les meves.

    "Dues frases amb gran força visual i poètica -pictòrica- són l'inici de l'imaginar d'aquest entranyable escrit. L'autora imagina en futur moments -del passat- feliços i amables, naturals i senzills, familiar, de vacances o caps de setmana en un espai preciós dins la geografia catalana. Una quotidianitat perduda, però llum per al present, amb el qual xoca, però suavitza. Imaginar abraça i ajuda, és 'vivificador', és una empenta en l'endavant, perquè tot es mou i flueix, és la vida.
    No deixem mai de poder i voler 'imaginar' d'aquesta manera guaridora, de somriures alegres-tristos, com una catarsi."

  • ENYORANÇA[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-08-2016

    Quanta enyorança de vells temps denota el teu preciós relat, estimada brins.
    M'ha encantat!
    La frase que subrallo avui és ":El verd de les parets s'amara d'or"
    Una forta abraçada.

  • Solitud en companyia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-08-2016 | Valoració: 10

    La solitud que descrius la comparteixes amb els teus amics de Relats en Català. I aquesta és una altra forma de comunicació. Ningú podrà retornar-nos els éssers estimats que ja no hi són, però n'hi ha d'altres, també. Saber acceptar la realitat de cada instant és l'autènctica maduresa. Crec, estimada Brins, que ets una persona amb un cor immens, una lletra fantàstica i una descriptora de les intimitats com poques en conec. Una forta abraçada del teu amic

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: