Un dia ben estrany

Un relat de: Cendra de flor

- Quin dia més pesat!- penso mentre pujo a un dels últims vagons del metro, que s'acaba d'aturar davant meu.
- M'han passat un munt de coses estranyes- continuo rumiant mentre m'assec al primer seient buit que em trobo.
- Estic tant cansada, m'estic fent gran ja no tinc tanta paciència com tenia abans per estar per la mainada. Ara les classes són de vint-i-cinc però de vedades penso que hi veig doble i n'hi ha cinquanta. Són tant moguts...
Qui m'havia de dir a mi que un dia em veuria en aquesta situació tant còmica per anomenar-la d'alguna manera.
Com cada matí, primer he passat llista i després he demanat els deures del dia anterior passant taula per taula a comprovar si els portaven fets o no. Després m'he disposat a escriure notes a l'agenda per avisar al pares. Ha sigut aleshores que l'Andreu s'ha posat a cridar desmesuradament dient-me: - Que t'has pensat que sóc el teu criat o què? Tinc que estar sempre a la teva disposició?
Jo no sabia com reaccionar si riure o enfadar-me davant d'una situació tant còmica però amb tanta manca de respecte vers la meva persona, Així que he respirat fort tres vegades i li he fet entendre que els deures que tenia no eren pas la neteja de casa meva ni la meva tesi doctoral sinó que era un treball que era pel seu propi creixement personal. Em queda el dubte raonable de saber si ho ha entès o a la fi a assentit pel cansament que li ha produït el meu discurs. Quina feina cada dia afrontant coses que no et trobes en cap manual!
De sobte torno dels meus pensaments quan sento unes rialles i uns grans aplaudiments, miro al meu voltant buscant algun artista del metro i veig que tota la gent em mira a mi i m'aplaudeixen pel meu relat.
- Felicitats, molt original!- em va dir una noia- aquests del metro sempre se n'empesquen alguna per distreure la gent.
Vaig callar mentre em moria de vergonya de pensar que havia estat parlant sola.


Comentaris

  • Treballs feixucs[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 07-09-2010 | Valoració: 10

    Jo sóc dels que opina que tots els treballs són més o menys feixucs, però el de professor és o deu ser d'allò més pesat, haver d'aguantar una mainada de criatures que no les suporta ni llurs famílies tots els dies de l'any sense tenir ni un moment de respir, deu ser d'allò més dur.
    Un dia molt pesat, de ben segur que ha tingut la protagonista, si més no, quan un alumne et posa en la disjuntiva de donar-li aquell cop al cul que hauria d'haver-se'l pegat son pare i no pots ser tu qui li'l dones. Una llàstima, i t'entenc perfectament si ets professora Cendra de flor, perquè ja et dic, aguantar la mainada és de les faenes més dures de totes. Una cosa és treballar a la construcció, en aquesta, se't desfan els músculs i els ossos però els nervis, els nervis solen tenir-los ben trempats els obrers. Ai els professors pobrets!

    Una salutació de Vicent i dir-te que m'ha agradat que hages tancat el conte en el fet d'haver-lo contat directament amb la veu a l'estació del metro, t'ha quedat d'allò més adient.

  • Ben cert...[Ofensiu]
    brins | 07-09-2010 | Valoració: 10

    Efectivament, Cendra de flor, el que expresses en aquest relat és ben cert. Un mestre ha d' afrontar a vegades aspectes que no pot consultar en cap manual, però el sentit comú i l'amor vers la professió sempre l'aconsella bé, tot i que el seu comportament pugui semblar estrany en alguns moments.

    Una abraçada,

    Pilar

  • Des de fora i des de dins[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-07-2010 | Valoració: 10

    Ja es ben veritat que de vegades ens trobem en mig de situacions, potser còmiques vistes des de fora, que sentides des de dins ens fan desitjar desaparèixer de la vista dels altres... com li succeeix a la protagonista d'aquest relat.

    T'envio una abraçada i un somriure,
    Unaquimera

  • Un relat ben curiós[Ofensiu]
    domi1 | 02-07-2010 | Valoració: 10

    de vegades ens costa entendre la mentalitat infantil.

    Molt bo-


    Domi

  • cabrioles | 16-06-2010 | Valoració: 8

    Un fantàstic relat, una maca historia, i una bonica professió aquesta de mestre

  • gràcies pel teu contacte i.....[Ofensiu]
    joandemataro | 18-05-2010 | Valoració: 10

    també et felicito pel teu relat....i sobre tot perquè jo també tinc la gran sort com tu de ser mestre...encara que sigui tan dur avui en dia,,,però el contacte amb els nens se'm fa tan necessari que no hi pc renunciar....
    et convido a llegir el poema: El bon mestre

    una abraçadeta molt encaixadeta
    fins ben aviat
    joan

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cendra de flor

Cendra de flor

41 Relats

210 Comentaris

33394 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Cendra de flor, cendra d'espina,
d'haver cregut, d'haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.

Màrius Torres

M'encanta la dedicatoria del llibre Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
A Eva, a la dona
Als que no hi són tots...
Als que es passegen del braç de la anormalitat.
Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorba la bellesa...
Però també a tots els altres.

M'agrada escoltar les cançons de Paco Ibanez, sobre tot " palabras para Julia" poema de José Agustín Goytisolo , sobretot quan necessito forces per tirar endavant.