Capítol 16 La determinació

Un relat de: Cendra de flor

Ara si, la Maria havia pres una decisió, havia de convèncer a les companyes de classe que havien de fer un front comú, d’unir-se contra la tirania i perdre la por.
Aquell matí es va despertar d’hora, es va vestir i esmorzar ràpid i se’n va anar de casa quan encara faltaven vint minuts per les nou. Va mirar el cel, que era d’un blau clar immaculat, sense cap núvol i amb la promesa d’un sol encantador, aquell sol primaveral que ens acarona la cara i ens dóna bo, després de la fredor i buit hivernal.
Va arribar a l'escola que encara no havien obert les portes exteriors i només hi havien dues nenes que s'esperaven.
- Quina sort ! - pensà la Maria, són dues nenes de la meva classe, els explicaré el meu pla.
- Hola, bon dia, com esteu? - va preguntar la Maria amb un alegre to de veu.
- Què hi fas tan aviat a l'escola?- va demanar la més baixeta, que s'anomenava Elisa, fent la cara de sorpresa com si hagués vist un fantasma.
- Com és que estàs tant contenta?- va continuar interrogant la més alta, que es deia Mar, mentre feia un posat semblant.
- Oh, per què ho dieu això?- va respondre la Maria plantejant una altra qüestió.
- Feia dies i dies que semblaves una ànima en pena! - van reaccionar les dues alhora, com si fos un paper d'una obra de teatre que haguessin estudiat prèviament.
- Mireu, estic molt contenta perquè tinc un pla, per vèncer a aquelles, però necessito el suport i col•laboració de tothom, i sobretot que ningú se'n vagi de la llengua. Ja està bé, ja n'hi ha prou de deixar-se trepitjar! - va asseverar la Maria amb una veu enèrgica, a la que cap de les dues nenes, va gosar a contradir.
- Aneu passant aquesta informació a tothom de confiança: a les cinc i quart ens trobem a casa meva. Hi hem d'anar per separat, ja que és molt important que no sospitin res.
- Ho podem explicar a nenes d’altres cursos?- va comentar l'Elisa.
- Sí, si són de confiança - va resoldre la Maria - Mireu quan arribin, jo continuaré fent el paper d’encantada com aquests dies. Com ja he dit el component sorpresa és essencial per tirar endavant el meu propòsit.

Comentaris

  • Bona desició[Ofensiu]
    domi1 | 11-09-2011 | Valoració: 10

    Mai hem de sucumbir davant la humillació
    M'agrada

    Domi

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cendra de flor

Cendra de flor

41 Relats

210 Comentaris

33152 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Cendra de flor, cendra d'espina,
d'haver cregut, d'haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.

Màrius Torres

M'encanta la dedicatoria del llibre Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
A Eva, a la dona
Als que no hi són tots...
Als que es passegen del braç de la anormalitat.
Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorba la bellesa...
Però també a tots els altres.

M'agrada escoltar les cançons de Paco Ibanez, sobre tot " palabras para Julia" poema de José Agustín Goytisolo , sobretot quan necessito forces per tirar endavant.