Melodia estrident ( Capítol 11: El gran interrogatori )

Un relat de: Cendra de flor

L'endemà pel matí, a primera hora es respirava un ambient molt tens. El temps també ajudava a enrarir l'entorn amb un cel que amenaçava tempesta, un èter blau fosc amb tons grisencs que irradiava una claror blanca de puja, a més d'un ventet fort i humit
A la classe les nenes xiuxiuejaven especulant el que passava sense parar:
-Què deu haver passat? Quina una n'hi deuen haver fet aquesta vegada a la Dènia? - va dir la Teresa tota intrigada.
-Què succeeix? - va preguntar la Maria, intentant dissimular perquè ningú sospités que ella coneixia alguna dada més sobre aquell afer.
-No t'has assabentat, hi ha la mare de la Dènia parlant amb el Director?-va respondre a l'instant una de les bessones.
-Algú li deu haver explicat el que li fan aquelles a la Dènia- insinuà la Sara.
-Ara si que han begut oli aquestes!- indicà triomfalment l'Enriqueta.
El Director i la mare de la Dènia van estar parlant prop d'una hora i de sobte es va sentir com trucaven i tot seguit obrien la porta de la classe: era el Director, i tota la classe com era costum es va posar en peu.
-Bon dia!- va mussitar molt seriosament el Director.
-BON DIA SR. DIRECTOR- va contestar tota la classe amb una sola veu.
-Sra Camèlia, vull que vinguin totes les noies, una per una, al meu despatx, per ordre alfabètic. Després ja li explicaré el que passa.
-Va, va qui és la primera!- va cridar nerviosa la professora, que per poc el Director l'enganxa mirant-se una revista del cor.
-Jo, jo ! - va contestar la Carme, mentre s'aixecava precipitadament en comprovar el sobtat mal humor de la mestra.
-Doncs a què esperés, ves-hi ràpid, que no has sentit al Sr. Director. Pots pensar quina una en deveu haver fet. No ho vull ni pensar!- va exclamar tota enrabiada la professora.
Així van passar tot el matí, ara surt una ara entra l'altra. És la bella tàctica de divideix i guanyaràs. Anar interrogant fins que algú es decideix a parlar. Cada vegada es respirava un ambient pitjor i fins a la tarda no es va saber el resultat de la investigació. Ningú havia dit res de res. El Director va desestimar la queixa i la informació que havia aportat la mare de la Dènia. Ningú no havia gosat a xerrar res, absolutament ningú, ni la Maria ni la pròpia Dènia.
La veritat és que la figura del Director imposava terriblement sobretot quan estava assegut a la taula del seu seriós despatx, però encara més quan es plantava dret davant de la porta principal a les entrades i sortides de l'escola. La seva alta i esvelta figura es veia reforçada per un impecable conjunt americana i pantalons gris fosc o blau marí segons l'època de l'any. La seva edat es veia incrementada pel nombrós cabell blanc del seu cap que li donava un aire encara més respectable. La seva cara era força comú però amb un voluminós nas que no desentonava gaire amb la resta de la cara. Malgrat el temor que desencadenava en els alumnes i fins hi tot als pares, mai es va sentir ni al despatx ni als passadissos que alcés la veu. Les persones que l'havien tractat deien que era una bellíssima persona i molt recte, però molt difícil de convèncer i de fer-lo canviar d'opinió quan pensava que tenia raó i estava obrant correctament. Així considerà que totes les queixes i sospites de la mare de la Dènia eren infundades, ja que segur que si fossin veritat alguna nena hauria cantat la veritat, com passava sempre, però el que no podia sospitar era el poder de persuasió tant fort que tenien aquelles, no sabia el terror que inspiraven a totes les nenes de la classe, inclosa la pròpia Dènia.
Aquella tarda, l'Eugènia i el seu grupet, no paraven de murmurar a la classe de plàstica i de passar-se paperets amb missatges sabedores del seu triomf. Estaven exultants de la seva victòria, ja ningú s'atreviria a anar en contra d'elles, eren les deesses, les reines de tota l'escola.
La Maria per contra estava molt mustia i pensativa, sabedora de l'error que havien comés en no confessar al director la veritat sobre l'afer de la Dènia, es preguntava:
- Només estan celebrant el seu gran èxit o estant pensant-ne alguna de grossa?- meditava en silenci mirant sense veure res la pissarra- Cal estar ben atenta i vigilar bé a aquelles ja que poden fer qualsevol malifeta ben sonada. Aquestes disquisicions que li passaven com veloços com a coets pel pensament, els volia comentar a la sortida amb la Dènia, però com va tardar una estona en recollir els llibres i materials, quan va sortir al carrer la Dènia ja havia desaparegut, ja ho faria demà pel matí, i li diria a la Dènia que obrís bé els ulls, que no anés mai tota sola i intentés evitar de posar-se al costat d'aquelles bergants busca-raons.

Comentaris

  • El bloqueig de la por[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-09-2010 | Valoració: 10

    Tancat el parèntesi de les vacances i la desconnexió que comporta l'estiu que ara acaba, he vingut de seguida fins el teu espai. El comentari que vas deixar al juliol a Pols màgica em fa suposar que coneixes el lloc, la festa, l'emoció del moment per pròpia experiència... pot ser fins i tot som veïnes? Seria una alegria saber-ho!
    Però, tant si és així com si només has estat una visitant ocasional, volia passar a llegir-te, recordant les entregues de la Melodia estrident.

    Així, avui em trobo davant d'aquest gran interrogatori precisament un dia en què el cel amenaça amb tempesta...
    En acabar la lectura, concloc que tens tota la raó: "La por és més forta que el sentiment de justícia".

    Esperant que l'estiu hagi estat bo per a tu, t'envio una abraçada,
    Unaquimera

  • Autodefensa[Ofensiu]
    brins | 23-07-2010 | Valoració: 10

    En aquest capítol, expliques un acte d'autodefensa molt propi, per desgràcia, del ser humà. Davant d'una acció que ens pot comportar problemes, som covards i no ens atrevim a plantejar la veritat. És una llàstima que sigui així, però no ho podem evitar; defensem, prioritàriament, la nostra integritat.

    El director, però, ja ho hauria d'haver previst i hauria d'haver cregut la mare de la Dènia. Vés a saber si ell també tenia por de les conseqüències que això li comportaria...

    Una abraçada,

    Pilar

  • El poder de la por[Ofensiu]
    domi1 | 02-07-2010 | Valoració: 10

    ningú no s'atreveix a dir la veritat i la Maria es queda sola davant d'aquelles...

    Felicitats

    Domi

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cendra de flor

Cendra de flor

41 Relats

210 Comentaris

32601 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Cendra de flor, cendra d'espina,
d'haver cregut, d'haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.

Màrius Torres

M'encanta la dedicatoria del llibre Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
A Eva, a la dona
Als que no hi són tots...
Als que es passegen del braç de la anormalitat.
Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorba la bellesa...
Però també a tots els altres.

M'agrada escoltar les cançons de Paco Ibanez, sobre tot " palabras para Julia" poema de José Agustín Goytisolo , sobretot quan necessito forces per tirar endavant.