Melodia estrident: Capítol 12 : La caiguda

Un relat de: Cendra de flor

L'endemà pel matí tothom semblava més relaxat i tranquil, aquell ambient enrarit del dia anterior s'havia esvaït i es respirava un aire de calma. Res no feia sospitar la tempesta que els esperava. Els arbres del pati començaven a treure fulles després de l'hivern, però no arribaven a fer gaire ombra, la qual cosa no era del tot necessària ja que el sol tenia poca força per molestar. Alguns petit ocells, pardals i nombrosos coloms venien després de l'hora del pati a menjar les petites engrunes dels entrepans de les nenes que havien caigut al terra.
De sobte la Maria es va sorprendre de veure una munió de gent formant una rotllana, tot just per sota de les escales d'entrada a l'escola per la part de darrera.
-Què passa? Què hi fa tanta gent aquí tota junta? Hi ha una baralla? - va preguntar la Maria a una de les bessones que tenia al davant.
-No que va! És la Dènia ! - diuen que ha caigut al terra i s'ha fet un tall al front.
-Deixeu-me passar, si us plau deixeu-me passar, és la meva amiga- grinyolava desesperadament la Maria, a qui ningú no feia cas, ja que podia més la xafarderia que no pas la camaraderia o la compassió.
-No m'heu sentit, aparteu-vos, és la meva amiga ! - proferí aquesta vegada un crit tant estrepitós que deixà bocabadats a tots, i com a conseqüència del qual li deixaren pas immediatament.
-Dènia, què t'han fet,què t'han fet aquelles? - sanglotejava la Maria.
-No, no he caigut jo sola, he caigut jo sola- s'esforçava a manifestar la Dènia, com si això l'ajudés creure's la seva pròpia mentida.
-Ah, això era el que estaven tramant ahir per la tarda aquelles? Ho intuïa, si tenia la certesa que en ferien alguna, sabia que en portaven alguna de cap.
La Maria va preguntar a tothom que hi havia per allà si havien vist alguna cosa, però quina casualitat ningú no havia vist res de res. Sabien el que els podia passar si em donaven alguna informació, ja que la propera vegada potser serien elles les que tindrien mala sort i ensopegarien.



Comentaris

  • Una caiguda i una recaiguda[Ofensiu]
    Unaquimera | 08-10-2010 | Valoració: 10

    Continuo amb la lectura de la melodia i veig que, en efecte, les malifetes segueixen... i per tant, de la víctima, que a més es veu obligada a mentir, encobrint d'aquesta manera a les seves torturadores, que actuen protegides per la por a les represàlies de les altres.

    T'envio una abraçada sense cap por,
    Unaquimera

  • Trist[Ofensiu]
    brins | 20-09-2010 | Valoració: 10

    El tall al front... no era una ferida gaire important per a la Dènia. Era molt pitjor el sofriment íntim que patia: la incomprensió de les seves companyes.

    Has dibuixat un reflex de desavinença juvenil que colpeix.

    Una abraçada,

    Pilar

  • domi1 | 10-09-2010 | Valoració: 10

    que has copsat molt bé la por de les noies a les represàlies.
    Aquestes situacions entre adolescents són difícils de portar.
    Felicitats

    Domi

  • Perdona, és la Dènia...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-09-2010 | Valoració: 10

    ...la que ha caigut, ha estat un lapsus.

  • Una caiguda física i espiritual[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 08-09-2010 | Valoració: 10

    De vegades ens adonem del que pot ser l'ésser humà, en un parany com el que li han fet a la Maria es quan es veu al que pot arribar l'home, tractes, jo pense que volent-ho, el tema de les màfies, com ningú no s'implica i de vegades veiem un pobre home que es atracat o espentat a la via pública i ningú no diu ni fa res per a donar veu a les autoritats, la por, l'aïllament i la manca d'humanitat fa que estem aïllats a les ciutats no tant als pobles o ciutats xicotetes, però tots vivim en un món individualitzat i ens costa de viure i conviure amb altra gent.
    Aquest n'és un bon exemple, bon relat i formalment també molt acurat en la seua sintaxi. Molt bo.

    Una salutació de Vicent.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Cendra de flor

Cendra de flor

41 Relats

210 Comentaris

32425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Cendra de flor, cendra d'espina,
d'haver cregut, d'haver estimat;
per a moldre aquesta farina
cada instant fou un gra de blat.

Màrius Torres

M'encanta la dedicatoria del llibre Te deix amor la mar com a penyora de Carme Riera
A Eva, a la dona
Als que no hi són tots...
Als que es passegen del braç de la anormalitat.
Als difícils.
Als isolats.
Als pervertits.
A aquells a qui contorba la bellesa...
Però també a tots els altres.

M'agrada escoltar les cançons de Paco Ibanez, sobre tot " palabras para Julia" poema de José Agustín Goytisolo , sobretot quan necessito forces per tirar endavant.