Un breu i impossible però perfecte diàleg

El taxista em demana on vaig. - Verge de Montserrat 37 -li contesto. Noto que em repassa de dalt a baix mentre remuga no sé què de l'ajuntament i d'un recent canvi de direcció del carrer. M'apujo la faldilla. No pretenc tapar-me res, de fet, tampoc no podria; és massa curta i estreta. Només faig el gest perquè s'adoni que l'he enxampat i que no m'ha agradat que em mirés. L'home torna a remugar en espanyol. Ara no sé què d'en Clos i del tripartit.. El Ciscu, des de fora, em fa adéu amb la mà. El vehicle arrenca i puja per Gran de Gràcia. Pel retrovisor veig com es posa les mans a la butxaca, dóna mitja volta i es va fent petit mica en mica. Ens allunyem un de l'altre de nou. Marxem en direccions oposades. Potser és un símil de la nostra relació. Aquesta nit ha estat bé, molt bé. Porto la brusa tacada de vi. En broma li he hagut d'estirar les orelles. - No em facis riure mentre bec -. Mai no havia estat en aquell restaurant. Restaurant el Born. - Una antiga bacallaneria -, ens ha dit la cambrera. Després dels cafès i els xupitos de güisqui hem anat a fer unes caipirinyes a un mític local que hi ha davant el restaurant Allà sí que hi havia estat. Però ja fa molt de temps. Abans d'anar-me'n a viure a Itàlia. És curiós; ara les fan amb llimona. Estan molt bones també. Recordo que, asseguts en aquella tauleta baixíssima, m'ha agafat les mans durant uns instants. Aparentment per aturar la meva etílica xerrameca i preguntar-me una cosa. He notat com l'electricitat es creava en els nostres dits, m'envaïa tot el cos i tancava el circuit en la nostra mirada. Alguns electrons s'han degut quedar a dormir a la panxa perquè, només de recordar-ho, m'hi fan pessigolles. Segurament ell no ha tingut la mateixa sensació. Encara que l'he notat incòmode quan m'ha deixat les mans i m'ha dit; - Ara no sé que anava a preguntar-te. Se'm ha anat l'àngel -. - Tu sí que est un àngel - li he contestat. Espero no haver-me posat vermella quan m'he adonat del que acabava de dir. - "Tres con veintisiete".- És el taxista que em torna al present. Li deixo quatre monedes d'euros sobre el seient del copilot i li dic que es quedi el canvi. Així el mantindré ocupat recollint-les mentre li dono l'esquena. - Vés a mirar el cul de ta mare - penso. - Bon nit - li dic. La porta d'entrada del pis dels meus pares està igual que el dia que vaig sortir-hi vestida de blanc i agafada del braç del meu pare. Com enyoro el meu vell. Maleït infart de miocardi. Remeno el bolso i agafo les claus. Encara duen el mateix clauer de l'Abeja Maya. Obro la porta i pujo a l'ascensor. Premo el botó que hi diu "Sobreático". Intentaré no fer soroll. Són dos quarts de cinc i la meva mare encara em tracta com a una nena. Penso que, per si les mosques, valdrà la pena desconnectar el mòbil. El símbol d'un sobre en la pantalla del telèfon m'avisa que tinc un missatge. +34630523309. El Cisco !!!! - M'ho he passat pipa Krmeta. Anem demà a Kldetes? Com als vells temps?- -Síííííííi - crido en silenci encara que no sembli possible. El soroll de la porta delata la meva arribada. - Ja estàs aquí? - em pregunta la meva mare amb ironia. El to de la seva veu em transporta a la meva pubertat. Però ara ja no hi és el meu pare per defensar-me: - Deixa-la dona. No veus que és jove i ha de divertir-se? - Me la trobo al bell mig del passadís. Porta mateixa bata rosa i es recull els cabells amb la mateixa malla des de fa més de vint anys. Li recordo que en tinc trenta-set. Em diu que és molt tard, que tinc un fill a Itàlia i que ha trucat en Giancarlo. - "Estronzo di merda" - remugo com si fos el taxista que escoltava la Cope, però a mi em surt amb llengua d'aquell malparit. Podria haver-me trucat al mòbil. Nooo, el "niñato" aquest ha hagut de trucar a casa la mare. A veure si hi era o si havia sortit i, de pas, posar-me-la en contra. Doncs no m'amargarà una nit tant estupenda. Me'n vaig directe al llit. - Mama. No m'atabalis que amb tanta caipi vaig una mica contenteta. La "Suellen-ets-un-pendó" se'n va directe a la "piltra" - Li parlo d'aquesta manera expressament per deixar-la en fora de joc. A veure si així m'estalvio els típics; borratxa, inconscient, perduda, mala filla......ja no recordo quantes coses més em van fer fugir cap a Venècia. Em refresco amb aigua del lavabo, em rento les dents i em poso crema hidratant per les mans i la cara. M'estiro al llit sobre els llençols perquè fa massa calor. Tanco els ulls i imagino com serà l'endemà. Jo, la sorra, el mar, el solet, un parell de cervesetes i el cos nuu del Cisco al meu costat. El palmell de la meva mà es capbussa dins el pijama i els meus pensaments imaginen un breu i impossible però perfecte diàleg:
- Bona nit Cisco.
- Bona nit Carmeta.