UN ÀNGEL

Un relat de: SATIE
Avui fa un dia preciós i asseguda al par, aprofito per llegir un llibre mentre el meu nét descansa al cotxet. Una dona s’asseu al costat i desitjant-me bon dia amb un somriure, obre el seu diari. Al cap d’una estona tinc la sensació que m’observa i aixeco els ulls. Coincidim mirant-nos.
Pausadament em diu que sense voler semblar impertinent, creu que ha de fer-me un suggeriment. Els seus ulls i el seu posat m’inspiren confiança.
Em demana si he percebut que les meves mans s’hagin fet més grans i si he hagut de canviar de número de calçat. No entenc res del que em diu...
Aleshores m’explica que per la seva consulta ha passat gent amb aquests símptomes i que a més, havien notat que el seu llavi inferior havia augmentat de volum. Em suggereix llavors que em faci una anal•lítica i m’anota què hauria de controlar. S’acomiada i marxa.
Em quedo tan astorada que ni penso en demanar-li el nom.
En deu dies tinc la revisió anyal a la feina, ho comento i la metgessa no veu cap inconvenient en incloure-ho. Els resultats surten correctes, tret dels dos paràmetres que havíem afegit al control.
M’aconsellen de consultar-ho amb l’endocrí.
Les apreciacions de l’àngel que aquell dia em va mirar, van evitar el desenvolupament d’un tumor a l’hipòfisis, que tot i que era molt petit, estava en molt mal lloc. El neurocirurgià m’explica que el seu creixement em pot provocar ceguesa o bé danys cerebrals importants. No podem esperar massa i es sorprèn de com ho havia notat en aquell punt tan primerenc.
Explicant-li com he anat a parar a la seva consulta, em confirma dos coses que comparteixo: que aquella persona és una excel•lent especialista gràcies al seu coneixement i a l’observació del malalt, i que he estat afortunada al creuar-me amb ella.
Operada amb èxit passejo pel parc on vàrem coincidir amb un desig: trobar-me-la. Vull agrair-li que avui pugui seguir veient créixer al meu nét i apreciar les petites coses que m’ofereix la vida.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer