Quan sabràs mantenir els teus pantalons a lloc?

Un relat de: SATIE
Fa dies que et noto absent.
Tu i jo sabem del cert que del virus de la monotonia ningú no se n’escapa i que cadascú planteja el seu millor remei, però esperava una mica més de decència per part teva.
No m’hagués imaginat mai que t’ho faries amb la becària que teniu al despatx.
Però si és una nena que deu tenir l’edat de la teva germana petita!
Quin ha estat el problema? Nosaltres o la por que tens a fer-te gran?
És que no deixaràs mai de sentir-te com a Peter Pan?
Quan sabràs mantenir els teus pantalons a lloc?
Mentre anaves fent-te més i més important al despatx, no trobaves el moment adient per tenir una criatura. Que ara tinc feines massa importants, que encara som joves, que no passa res si ens esperem una mica més...i així anaves donant llargues. Sempre passant moltes més hores a la feina que a casa i ara sé el perquè. No volies tenir més responsabilitats...
Què beneita que he estat!
A més allà tenies un bombonet que et venia de gust tastar i a casa sabies que t’esperava un clàssic, un bon pa de pessic que molt de tant en tant te’l cruspies amb xocolata. És clar com el noi estava servit!
Quan arribes no tens mai ganes de res, estàs molt cansat... i aquest matí m’he trobat el teu mòbil oblidat al lavabo. L’he obert i he sentit com la nostra relació s’estimbava a una velocitat de vertigen. Impactada encara dels sms que he trobat de la teva Wendy, et reclamo on és aquella sinceritat que tant desitjaves? Aquesta nit escoltaré els teus arguments i decidiré si et dono o no una altra oportunitat... si la vals, perquè a hores d’ara tinc els meus dubtes.
Saps, en una cosa sí que tenies raó, som joves i encara podrem reconduir les nostres vides. Mentre tu jugues a nines amb la teva nena, jo miraré de trobar un home de debò. D’acord?
Pensant-ho bé potser no cal esperar-te... Millor et truco des del teu mòbil a la feina, a veure amb quina me’n surts!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer