XOCOLATA CALENTA

Un relat de: SATIE
La nit ha estat molt freda.
Els cartrons que ha utilitzat de matalàs li han semblat més durs que altres nits, té el cos entumit. Surt apressat, doncs li urgeix buidar la bufeta. Un calfred li recorre el cos en recordar la seva actual situació, més pobre que una rata! Sense feina ni diners i sense res més que el que té dins d’aquella gran bossa de ràfia. La bossa!
Es gira per buscar-la i se n’adona que l’ha oblidat al caixer on ha pernoctat. S’afanya per arribar quan veu un xicot que hi entra amb cara d’adormit i no para esment ni dels cartrons ni de la seva bossa. Treu diners del caixer i marxa. Ell entra abans que es tanqui la porta. Respira alleugerit doncs ningú ha tocat res. S’asseu sobre els cartrons que ha deixat arraconats i tanca els ulls dibuixant un lleu somriure en imaginar-se davant d’una bona xocolata calenta. Fins i tot li sembla olorar el seu dolç aroma quan sent el brunzit que fa la porta al passar-li una targeta per entrar.
Obre els ulls i veu una noia que entra però sembla que no s’ha adonat de la seva presència. Tot i així es posa tens i li corre pel cap una idea inversemblant. No vol fer-li cap mal, però necessita els seus diners. Fa dies que no menja res calent i avui fa molt de fred i se sent afamat. Ell que mai ha gosat fer mal a ningú... a més tampoc té cap estri amb el qual poder refermar una actitud intimidadora.
Recorda llavors que a la butxaca de la bossa té un petit ganivet! Amb un gest ràpid i sense fer soroll l’agafa. S’aixeca i quan ella ja marxa, aprofita que està d’esquenes per abordar-la. Li tapa la boca i cridant per emmascarar la por que sent, li diu que li doni els diners que ha tret del caixer. Amb el ganivet al coll de la noia, ell tremola més que no pas ella i està molt, però que molt nerviós. La noia molt espantada li demana que no li faci mal.
Torna a escridassar-la exigint-li els diners i ella els llença al terra. Li fa una empenta i ràpidament s’ajup per agafa’ls. Ella aprofita el moment per obrir la porta i marxar a més córrer. Ell agafa la seva bossa mirant si algú l’ha pogut veure i en sortir del caixer se sent fatal.
S’ha sorprès de la seva actitud bel•ligerant i el seu rampell de ràbia.
Passa davant d’una cafeteria.
Entra, s’asseu i demana.
La cambrera li porta una tassa fumejant de xocolata calenta amb melindros. Olorar-la fa que evoqui la seva infantesa.
Somriu satisfet mentre suca un melindro i li fa una mossegada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer