UN ÀNGEL A LA MÀ

Un relat de: kefas

Vas obrir els ulls
i se't va posar un àngel
a la mà estesa

Es va mirar la mà. Sempre que anava a firmar una sentència recordava aquest vers, que el seu pare havia penjat a la paret de la seva habitació, davant del llit. Clavat amb quatre xinxetes sobre el paper que recobria la paret, força rònec, decorat amb figuretes de déus egipcis. L'havia posat a bona alçada perquè el pogués veure perfectament quan estava estirat al llit,

El seu pare tenia el convenciment de que la Cesca, la minyona, era l'esca del pecat. Una noia jove, de no més de divuit anys, amb palpables prominències que ballaven al ritme de la seva vitalitat. Però estava equivocat.

L'esca del pecat era Hathor, la deesa egípcia, erecte, mig nua, amb un parell de banyes al cap que aguantaven un sol i, ai, amb un culet prominent que volia escapar-se de la faldilla arrapada. El posava a cent. I a la paret n'hi havia centenars. Mirés on mirés, allí estava, provocant-lo. Buscar el seu nom és el primer que havia fet. Aquell nom que se li escapava pels llavis quan, suat i convuls, la musculatura es lliurava a l’espeternec final: haaatorrr, haaaaaator !

Aviat les taques blanques encartonades de llençols i pijames el varen delatar. El renyaven cada dia, el castigaven sovint, però la seva voluntat era esclava de l'èxtasi que li proporcionaven els efectes pertorbadors de la deessa.

Fins que el seu pare va penjar el vers. Llavors tot va canviar. Va ser com un miracle. Ni ell mateix comprenia com l'àngel que tenia a la mà impedia que la fes servir per aquelles coses brutes. I, a sobre, com li explicaren els seus pares, el salvava de la ceguesa.

Sospirà i tornà al present. Havia redactat una sentència que, com les altres, potser seria criticada, potser, fins i tot, seria titllada d'abominable. Però cap crítica el podia afectar, havia estat dictada per l'àngel benefactor que encara portava a la mà. I un àngel mai s'equivoca. I menys el que l’havia salvat de ser un perdut. Va agafar la ploma i la signà.

Comentaris

  • Ceguesa de veure-hi[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-02-2018 | Valoració: 10

    Saps que és un plaer, ho veus clar i tires endavant, clar que si. La repressió no porta enlloc, ni les falses llegendes. Unes veritats com a temples! Una abraçada.

    Aleix

  • Com per pensar-s’ho[Ofensiu]
    kefas | 22-02-2018


    Si són massa fàcils els relats autobiogràfics. I amb això m’ensumo que ja saps perquè m’agraden curts: sense treure’m el guant de la ma dreta és enutjós redactar relats llargs.

  • Veus què passa?[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-02-2018

    La sexualitat reprimida només pot portar conseqüències negatives. Si el nano, avui jutge, s'hagués pogut lliurar cada nit al plaer, potser avui seria només un imputat i no signaria aquestes coses tan lletges que signa.

    Massa fàcil de nou, kefas ;))

  • A fer la mà[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-02-2018

    La mateixa mà que serveix per a fer-te palles, serveix per a firmar sentències. Ben trobat. S'hagués pogut dedicar a la Cesca, home...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: