Ulls de pastera

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

...que quan s'està al fons del pou tan sols es pot anar amunt...Què es pot arribar a fer per aconseguir un somni? La vida sinó és vida de que serveix?
Com sempre he dit...Aquest món és tan petit, que podríem viure tots plens de felicitat...doncs perquè no és així...?

Mercès pels teus comentaris.

Una abraçada.

Una trista realitat la d'aquesta gent que s'embarca, milles enllà, potser enlluernats per allò que llueix del nostre món, per sovint trobar la mort, o quelcom pitjor que és la més inhumana explotació.
No fa gaire vaig tocar aquest tema a RC, doncs en un restaurant vaig caçar al vol una frase desafortunada d'una benaurada i ben alimentada criatura que tornava d'una excursió en barca i es recordava dels de les "pateres"...
Defineixes molt bé el teu sentiment amb els versos que conclouen el teu poema:
"Fins que puguis,
de nou,
passar pel malson
que et dugui al somni".
(Somni que sovint torna a ser un malson).
Una abraçada,
Ramon

Ha d'impressionar molt veure a tots els nouvinguts en directa. Per la tele es tot llunyà, però pensar que això passa cada dia, que hi ha gent que els acull i els hi dona els primers auxilis, culpidor, molt culpidor.

Valoro molt els sentiments. Sóc sensible i m'agrada. I el teu relat ha fet diana. Gràcies.
Agraeixo també el teu comentari sobre el Nadal... acceptar és transformar.