Elucubració

ben curiós, sí.
Potser haurem d'ampliar l'assaig...

De moment quedem en taules.

Bona nit

Ferran

Quan s´estima de debó, jo penso què l´odi no te cabuda, mai.

una gran abraçada

Curtet i incisiu.
No estimar, per mi, és diferent a odiar.
Deixar d'estimar és deixar de sentir.
Odiar és sentir amb un color encés i desdibuixat.

O sigui que de passada li agraeixo a l'Alberich que segueixi el Riell Bulevard i encara que m'hi tingui en compte. Ara només cal que ens deixi algun comentari per allà, que farà de bon veure.
El Riell és una obra col·lectiva on cadascú hi deixa el seu rastre, i la suma de tot se'ns va convertint en un nou ésser, com un fill estrany que no acabem de reconèixer.

No estaria de més, també, que l'Eulàlia hi pengés els seus poemes eròtics, un tema que de moment tenim poc "treballat".

Quatre mots i cinc versos per expressar un pensament, potser una emoció.
Per què més rotllo, si amb tanta senzillesa es pot expressar ?.
Sovintejo el Riell Bulevard, que m'agrada molt, tant el que hi escrius com el que hi deixa en Lluís.
Una abraçada.
Ramon

per odiar, no cal estimar, només cal saber odiar. És cert que el desencís i/o el desamor fa mal, i la mateixa autodefensa provoca a vegades rancúnies i retrets, però l'amor, l'estimació, segueix estant present darrera les nostres paraules o els nostres gests.
Un poema breu però amb una elucubració ben definida. Felicitats.
Una abraçada

El teu breu poema m'ha fet rumiar. Però després de lliurar una petita batalla mental amb els significats de les paraules, només continuo pensant que...
posar nom als sentiments... és complicat.

A reveure!

... pot ser petit, o pot ser gegant (diuen també).
Un pensament que no te res d'absurd.

Una abraçada.