Flaixos de diumenge al Capcir

Un relat de: M.Salles

I
Velocitat. Lliscar. Descendre.
El vent fred gelant-me les galtes i les orelles.
Velocitat. Córrer. Lliscar.
Treure adrenalina.
Més.

II
El telecadira s'atura.
El run-run dels motors defalleix emmudint.
Un silenci blanc m'envolta.
Sola.
No sóc on voldria ser.
I aquest silenci es filtra pels porus.
Em xiuxiueja: dorm i oblida.
Abandona't.
Un ocell -no sé quin- canta.
Em desvetlla de la meva tristor.
Hi ha vida, malgrat tot.

III
Milions de cristalls blancs
em miren
fuetejant-me reflexos irisats al rostre.
Aquesta neu em mostra
els milions de cristalls en què m'he convertit,
absurdament penjada
de la teva veu.

IV
Quanta bellesa m'envolta
aquí al Capcir.
Rajos de sol travessen branques d'avets
i juguen a fet i amagar.
Els ocells es responen enmig del silenci nevat.
A la llunyania, aus de corral.
I el motor d'un cotxe, més enllà.
Quanta vellesa sento
aquí a la solitud.

V
Nens juguen a tirar-se boles de neu.
Al costat del cementiri nevat.
Un gall fa eco dels seus crits enjogarrats.
Obren la tanca del cementiri
i s'enfonsen a la neu dels morts.
A Fontrabiouse, la vida juga amb la mort.
A Gaza, la mort juga amb la vida.


Comentaris

  • Súperinteressants aquests flaixos!!![Ofensiu]
    angie | 24-01-2009

    Ets de les meves autores preferides, encara no ho sabies...jeje...per això he tornat a la teva plana (darrerament no tinc el temps que m'agradaria per passejar-me per Relats) i he gaudit molt amb el teu poema d'imatges i reflexions.
    Els meus flaixos sempre passen a ciutat o vora el mar, no sóc gaire d'anar a la neu (el blanc implacable m'atabala, és com un ofec de no color).
    I els cementiris, aix, un dels meus paissatges visuals més íntimament atractius, pel que tanquen, pel que signifiquen, per l'art amagat i els sorolls "silents".
    Una abraçada, artista!!!

    angie

  • Plaer, plaer i una espurna de dolor...[Ofensiu]
    Alberich | 24-01-2009 | Valoració: 10

    Tot un reguitzell de sensacions, de petits plaers relacionats amb el contacte amb la natura i els seus elements. L'aire, la neu, l'ocell, el soroll llunyà... I de cop i volta, s'encén una llum i apareix un record punyent: els vius i els morts de Gaza.
    Aquest petit contrast; aquesta espurna de solidaritat que surt del plaer, està molt bé i arrodoneix el poema.
    M'agrada molt.
    Ramon

  • He connectat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-01-2009 | Valoració: 10

    Encisador relat. Enganxa. M'hi trobo i m'hi sento.
    Un Relato amb molts colors.
    Una pregunta infantil: Vas llençar alguna bola de neu ?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de M.Salles

M.Salles

76 Relats

254 Comentaris

58714 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Ni vocació, no tinc.
Tan sols el plaer d'escriure quan l'atzar
em dibuixa al cervell mots encadenats.
Per explicar sentiments.
Pors, temors i patiments.
O bé, el plaer i l'alegria.

Fragments de vida
retratats amb paraules.



Col·laboro en un blog compartit:
Riell Bulevard