Pregunta abans d'anar a dormir

Un relat de: M.Salles

La meva filla gran, de 8 anys, llegeix un conte, i jo una novel·la.

En un moment donat aixeca el cap del llibre i em pregunta:

- Mama, què vol dir "pecat"?

Em quedo paralitzada. Li haig de donar una resposta senzilla i sense explicacions supèrflues i innecessàries.
Després de rumiar un segon de m'acut simplement una definició:

- Una cosa mal feta.

I no li dono més voltes. Ella torna a la seva lectura i jo faig veure que llegeixo. Però em fa reflexionar.

D'una banda penso que potser hauria de saber què és pecat des d'un punt de vista religiós, a nivell de coneixements generals, vull dir. Penso que ja tindrà temps.

De l'altra, em sento bé amb mi mateixa. Ella sap que hi ha coses ben fetes i mal fetes, que ens hem de comportar sense fer mal als altres, li intento fer apreciar valors com el respecte (no sé si sempre me'n surto). Però fent-me aquesta pregunta m'adono que estic intentant inculcar aquests valors aconseguint alhora que la meva filla no pateixi la càrrega culpabilitzadora d'allò que és "pecat".

Potser, tan sols potser, estic contribuint una mica a què el món sigui una mica millor.

Qui sap...

Comentaris

  • Debat als extrems[Ofensiu]
    M.Salles | 20-03-2009

    Faithful,
    Trasllades un debat del blog aquí (potser hi haurà qui ens llegeixi que estigui deubicat: el convido a passar-se pel nostre Riell Bulevard
    i tafanejar) . Et contesto:

    - trobo que sovint portes el debat cap els extrems. Qui parla de disbauxa i repartir condons a nens de 13 anys? Jo no, ni ningú. Una cosa és la prevenció i la informació i tota la comunitat científica està d'acord en què la millor manera de prevenir la SIDA és l'ús de preservatiu. L'altra és repartir condona a nesn de 13 anys com dius tu. I una tercera, moklt diferent és la bajanada de dir que el preservatiu "AGREUJA" el problema...

    - Aquí no es tracte de què riuen els nostres fills, sinó de què ens riem nosaltres, els adults. Sovint també, caus en la idea de pensar que als no creients ens manquen els valors. Res més lluny de la realitat. T'asseguro que nio a mi ni als meus fills ens manquen els valors i que segureament en "essència no estiguin allunyats dels teus. LA diferència rau en el fet que els valors són transmesos sense la intervenció divina de cap mena pel mig. Sense la culpa, sense pecat. Als autobusos "ateus" anglosaxons hi havia un joc de paraules molt millor que als catalans:
    "Be good, for goodness sake".


  • Felicitats![Ofensiu]
    uanra | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Moralitat i pecat. [Ofensiu]
    Alberich | 28-12-2008 | Valoració: 10

    Ens ha tocat viure baix uns condicionaments culturals que són els de la tradició jueva-cristiana, que tants de segles ha anat influint la nostra civilització. Fins i tot sembla que hi hagi una "moral universal", doncs aquesta pàtina cultural ens ha influït, i fins fa molt poc que no ens anem traient alguns dels vells estigmes de la mateixa, especialment els que fan referència a qüestions de drets de la dona, de llibertat sexual i de les limitacions del concepte "família". Fins i tot aquesta pretesa "moral universal" de tant definit origen regeix en ideologies allunyades dels postulats religiosos, doncs, sovint, els manaments i els convencionalismes socials que fan que una cosa sigui pecat o no, no difereixen del món laic del religiós.
    Si ens mirem el món, veurem que allò que es regeix per una moral de la nostra cultura, està a les antípodes en una altra. Lo fotut és que quasi tot el món està sota la influència de les tres religions monoteistes i sembla -vana il·lusió- que la nostra ètica sigui la única i vertadera.
    Potser no cal ser xinés, polinesi d'abans dels missioners, o hindú per adonar-se'n. Per poc que aprofundim hi haurà moltes coses que no entendrem de les seves cultures i de la seva moralitat.
    Jo vaig optar per què els meus fills triessin el seu camí, sense imposicions religioses ni d'altres. Sembla ser que la fórmula va funcionar, doncs ja se les campen per la vida i no han assassinat ningú, ans al contrari: tenen fama de bons nanos.
    Ànim i enhorabona pels teus, sempre, sincers escrits.
    Una abraçada.
    Ramon

  • Benvolgut Faithful[Ofensiu]
    M.Salles | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Sabia que rebria algun comentari teu. L'esperava.

    Afortunadament per mi i la meva filla mai es produirà un diàleg com el que esmentes entre nosaltres. Primer, perquè no la manipularé ni en un sentit ni en l'altre. A casa Déu no esisteix simplement perquè no se'n parla, la realitat quotidiana és una realitat sense déu sense pecat, sense conceptes com la fe, perquè no li calen a ningú. Mai li he dit, ni li diré que Déu no existeix o que sí que existeix a una nena de 8 anys.

    Després d'això deus pensar que no tinc cap mena de moralitat. T'asseguro que t'equivoques.

    Quan sigui prou gran espero que es documenti i decideixi per ella mateixa, potser serà catòlica, potser musulmana, potser budista, potser atea, potser agnòstica. Serà el que ella triï ser. I em sentiré orgullosa de la tria que faci sempre que l'hagi feta des de la consciència i no des de la manipulació.

  • M.Salles | 18-12-2008 | Valoració: 1

    ara espero que sí!

  • ho sento m'he valorat sense voler, em poso un 1 per compansar...[Ofensiu]
    M.Salles | 18-12-2008

    ---

  • Benvolgut Faithful[Ofensiu]
    M.Salles | 18-12-2008 | Valoració: 10

    Sabia que rebria algun comentari teu. L'esperava.

    Afortunadament per mi i la meva filla mai es produirà un diàleg com el que esmentes entre nosaltres. Primer, perquè no la manipularé ni en un sentit ni en l'altre. A casa Déu no esisteix simplement perquè no se'n parla, la realitat quotidiana és una realitat sense déu sense pecat, sense conceptes com la fe, perquè no li calen a ningú. Mai li he dit, ni li diré que Déu no existeix o que sí que existeix a una nena de 8 anys.

    Després d'això deus pensar que no tinc cap mena de moralitat. T'asseguro que t'equivoques.

    Quan sigui prou gran espero que es documenti i decideixi per ella mateixa, potser serà catòlica, potser musulmana, potser budista, potser atea, potser agnòstica. Serà el que ella triï ser. I em sentiré orgullosa de la tria que faci sempre que l'hagi feta des de la consciència i no des de la manipulació.

  • M'enganxa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-12-2008 | Valoració: 10

    Un diàleg que m'atrapa i comento.
    "Una cosa mal feta" és poc concret.
    Desprès en les teves reflexions ja dius més.... "Quan ens comportem d'una manera..."
    Jo potser lligaria pecat a aquesta omisió de comportament positiu vers als altres.
    I potser.... conversaria sobre què vol dir "mal feta".
    Comentari, com sempre, amb respecte i opinable.

  • A vegades...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 17-12-2008 | Valoració: 10

    és complicat respondre les preguntes dels nens, sobre tot aquelles que tenen a veure amb un sentit de la moral que sovint es barreja amb temes religiosos, culturals... I sobre tot perquè els punyeteros tenen memòria (molt més que nosaltres), i a mida que es fan grans et van recordant respostes teves d'anys anteriors. Personalment les preguntes que em colapsaven força eren les que tenien a veure amb temes al voltant de la mort, possiblement perquè és difícil d'explicar allò que tu mateix no acabes d'entendre.
    Crec que la reflexió que fas en el relat és molt encertada. Ofereixes una resposta adequada a la seva edat i al seu coneixement del be o el mal, sense implicar-hi altres connotacions que ja tindrà temps per averiguar.
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de M.Salles

M.Salles

76 Relats

254 Comentaris

58752 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Ni vocació, no tinc.
Tan sols el plaer d'escriure quan l'atzar
em dibuixa al cervell mots encadenats.
Per explicar sentiments.
Pors, temors i patiments.
O bé, el plaer i l'alegria.

Fragments de vida
retratats amb paraules.



Col·laboro en un blog compartit:
Riell Bulevard