TRISTORS

que sento una tristor molt similar a aquesta que tan bé descrius. Entenc perfectament la sensació de voler i no poder evitar-la...
Enhorabona pel relat.

La tristor és una emoció i quelcom la provoca o sent.
Si com expliques, no trobes els motius.... riu ben fort... riu a la teva vida.... i a viure....!!!!
Mossega la teva tristor amb un bon entrepà de somriure.

Ja saps que la tristesa és a casa, la hi trobaràs sempre que vulguis. A fora no saps qui trobaràs.

salut!

potser la tristor es filla d' una soledat,
abandonada.
i cal conneixer-la be i saber conviure amb ella
llavors (potser llavors) esdevinguin moments mes suaus, amb musica que faci bategar el cor, amb pensaments que reconfortin

potser...

Hola filla, te dic filla ja que per la edat puc ser-ho, no estiguis trista fes un esforç ja que tens que lluitar per les teves filles que ets mol Jové i tens que estar molt alegre ja arribaran coses bones que segurament no te les imagines tens que lluitar i somriuré que les teves filles te l'ho agrairan mira de no sentir-te sola procura de tenir alguna distracció que doni ànims.
Ja se que no servirà de mol però jo fa mes de vint anys que estic molt trista ja que amb va deixar per sempre la persona que mes estimat, tinc fills però jo estic sempre sola nit i dia i tinc estones
que millor ignorar-les.
Te desitjo mols ànims !!! i deixa la tristesa, per favor, al beurà el teu relat m'he animat a fer-te aquestes lletres ja que m'he entristeix que estiguis trista ja que tens una vida per endavant.
Una abraçada.
Anna