AVUI, M'AGRADARIA...

Avui, m'agradaria escoltar que soc la única, i encara que fos veritat no m'ho creuria.
T'abraçaria amb força.
Intentaria no pensar, però pensaria.
Una punxada al cor em recordaria que tal vegada ahir eres amb l'altra. Ni tan sols ser amb quina d'elles.
Malgrat tot, m'agradaria escoltar aquesta nit que soc la única, mentre em moixes els cabells i em fas un bes.
M'arraparia al desig de no pensar que et comparteixo.
No vull pensar quan m'abraces que em compares, que tal vegada no soc la més bonica. Només soc per tu, una de tantes.
Tu no ho saps, però soc qui més t'estima.
M'agradaria que per una vegada em diguessis que soc la única, tot i que no ... segurament, no m'ho creuria.
Tancant els ulls, intentaria no mostrar tot el que sento. Millor amagar-ho. Millor fingir que res és important, que tant se val.
Perque estimar és donar, sense esperar. Si res no esperes, potser no et desesperes. O si.
M'agradaria sentir-te dir a cau d'orella que soc la única. Sols de pensar-hi ... soc feliç.
I això que no m'ho crec.